Ploro . . . .
De sentir-te lluny,
de saber-te absent,
d’estimar-te tant
de voler-te amb mi
de veure els teus ulls
en el mar immens.
I . . . . ploro.
D’esperar el demà,
d’enyorar el teu cos,
i el teu caminar,
i la teva olor, que encara és aquí,
fent-me recordar,
cada mot, cada gest.
I . . . . ploro,
I em crema el desig,
de cridar ben fort,
per si amb aquest crit,
i aquest sentiment,
pogués travessar,
l’anyorança, l’oblit,
i aixís dolçament,
donar-te la má,
i saber-te amb mi.
I . . . . ploro,
Agraint el temps,
que fa que ens estimem.
Agraint cada bés,
i cada pensament perdut,
tots i cada un dels mots,
i els somriures i els plors,
i els silencis i les flors.
I . . . . ploro,
Ploro, per que t’estimo.
De sentir-te lluny,
de saber-te absent,
d’estimar-te tant
de voler-te amb mi
de veure els teus ulls
en el mar immens.
I . . . . ploro.
D’esperar el demà,
d’enyorar el teu cos,
i el teu caminar,
i la teva olor, que encara és aquí,
fent-me recordar,
cada mot, cada gest.
I . . . . ploro,
I em crema el desig,
de cridar ben fort,
per si amb aquest crit,
i aquest sentiment,
pogués travessar,
l’anyorança, l’oblit,
i aixís dolçament,
donar-te la má,
i saber-te amb mi.
I . . . . ploro,
Agraint el temps,
que fa que ens estimem.
Agraint cada bés,
i cada pensament perdut,
tots i cada un dels mots,
i els somriures i els plors,
i els silencis i les flors.
I . . . . ploro,
Ploro, per que t’estimo.
