dilluns, 29 de maig de 2006

TEMPS


El temps passa
I no minva el meu amor per tu.

Minva el dolor, com minva el plor,
l’angoixa de la teva absència però
no desapareix, segueix aqui.

Penso que ella potser,
romandrà amb mi per sempre.

Per fi, sento que la pau
torna al meu esperit.
Això em dona serenor
per a començar a acceptar.

I és aquesta acceptació
la que m’enforteix i em fa creixer.
La teva absència però.
és com un abisme que s’obre
davant meu cada dia.

T’estimo com sempre,
com mai no he estimat a ningú.
I així serà per anys que passin.
Per tombs que dongui la meva vida,
aquest amor. . . sera etern.