dimarts, 13 de març de 2007

EL PRIVILEGI D'HAVER-TE CONEGUT


Avui voldria parlar-te.
Estigues atent, doncs et parlaré fluixet, a cau d’orella:

“Em considero un ser privilegiat, ja que ha estat un privilegi immens haver-te conegut i encara més haver rebut el teu amor incondicional durant quasi trenta anys.

He pogut estimar-te sense fissures tot aquest temps i fruit del nostre amor aquí estan els nostres dos fills.

SEMPRE hem estat units, quan les coses anaven bé i també quan no hi anaven. Però sempre junts.

Amb tu he conegut als que ara son els meus AMICS. Amics amb majúscules, no és fàcil aconseguir amistats com aquestes i en això els dos ens hi hem esforçat força durant tots aquets anys.

Amb tu he aprés el veritable significat de la paraula GENEROSITAT. Vas esser la persona més generosa que he conegut mai. Mai vas tenir un NO per als que t’envoltàvem.

Amb tu he plorat, però ¡Com hem rigut plegats! Ens hem divertit, hem estat capaços de treure-li tot el suc a la vida i així anar superant tots els entrebancs que hem anat trobant pel camí.

I tantes i tantes coses més. . . .

Per tant avui vull donar-te les gràcies. Gràcies per tot el que m’has donat en el transcurs d’aquets anys, per tot el que hem compartit, per haver fet de mi, millor persona.

No es just seguir sentint-me desafortunada.

Tu ja no ets aquí, però el teu AMOR, roman dintre meu, fort, inesgotable. I així seguirà per sempre. Et dec massa per seguir lamentant-me.

Per tant, es per això que avui vull dir-te a cau d’orella que viuré pensant en lo afortunada que he estat per haver tingut el privilegi d’haver viscut tant temps al teu costat.

Fins a sempre amor”.