dijous, 10 de maig de 2007

DOS ANYS SENSE TU


Dreta a tocar de l’aigua
amb la mirada perduda a l’horitzó
tanco els ulls i respiro lenta i profundament.

Dos anys sense tu.

La platja es immensa, deserta,
em sento menuda, insignificant.
Sé que no estic sola,
sé que tu ets amb mi.

El vent acarona els meus cabells,
tanco els ulls i veig el teu somriure,
impregno la meva ànima amb ell.

Dos anys sense tu.

Sento que se’m regira l’estomac
es com si hi tingues plom
em costa empassar la saliva
em costa amagar el plor.

Dos anys sense tu.

Hi ha un crit amagat,
ja fa temps que roman dintre meu,
lluita per sortir, no el deixo.

Tinc por,
sento que si el deixes escapar,
se’m esmicolaria l’anima
i no podria tornar a començar.

Dos anys sense tu.

La teva absència em pesa,
costa trobar el camí.
No saps com n’és de difícil
viure sense tu.