dissabte, 8 de març de 2008

NIT DE SOMNIS



Nit de somnis,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.

Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.

Ets aquí, a tocar,
obro els braços,
i la teva abraçada
em traspassa la pell.

Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.

Negre nit,
tu ja no hi ets,
la pell i l'ànima però,
encara et senten.

Per un instant,
instant efimer,
he pogut gaudir,
de la teva presència.

Em creia desperta?
ho estava?
Has estat aqui?
....Nit de somnis.

Gràcies per venir a veure'm,
ni que sigui en somnis.