dissabte, 24 de gener de 2009

NITS DE SILENCIS


Silenci feixuc,

en l’estança buida,

tant sols se sent,

el batec del meu cor.


Un gest, un mot,

les hores no passen.

Un prec, un so,

unes fulles que cauen.


De sobte un soroll,

una porta que es tanca.

El cor encongit,

i una gran basarda.


Cap jorn és mesquí,

si tu omples la cambra.

Quan et sento amb mi,

tot torna a la calma.


Un bes, una flor,

una abraçada, un plor.

El teu esguard és sincer,

el teu somriure planer.


T’estimo i t’enyoro,

i se’m remou tot per dins.

Llavors dolçament,

m’acarones l’ànima.



dilluns, 12 de gener de 2009

JUNTS PER SEMPRE


Les meves mans

amb les teves mans,

els teus ulls

en els meus ulls.


L’albada il·lumina

tènuement la cambra,

on tants cops s’han fos

els nostres cossos nus.


Ara es fonen les nostres ànimes,

en una abraçada tendra

i alhora ferma,

que flueix com una onada


Els nostres cors

somriuen entre

silencis còmplices

i mots perduts.


I en aquesta complicitat

sorgeix la màgia,

que nodreix cada instant

de les nostres vides.