dissabte, 28 de març de 2009

LA TEVA LLUM



La llum del matí,

entra a la cambra

la son no ha arribat

en tota la nit.


Els pensaments

giravolten sense parar

entren i surten,

pugen i baixen.


Impossibles d’aturar.


L’enyor,

la nostàlgia,

petites coses

que em xuclen

endins…


És tot una roda,

que no puc aturar.


I em miro les mans

i sé que no estan buides.

Son plenes d’amor,

d’amistat, de pau.


D’instants entranyables,

i records inesborrables.

M’acompanyes sempre,

et sento amb mi a tothora.


I així és com trobo la força,

per seguir vivint.


Gràcies per tot,

pel que vares ser,

i el que no vares ser.


Pel que em vas donar,

i el que em vas negar.

Pel teu amor,

i la netedat del teu cor.


Gràcies per estar,

encara que no hi siguis.

Per donar-me la força,

per anar endavant.


Per l’escletxa de llum

que entra a la meva cambra,

la nostra cambra,

entra la teva llum.


La llum que em guia

cada jorn, pas a pas,

en aquest nou camí,

que camino cada dia.

divendres, 20 de març de 2009

ENDINS


Tanco els ulls,

sento la remor del mar,

el brogit del vent.


Intueixo la bellesa

que m’envolta

però em nego

a obrir el ulls.


Vull restar així,

en silenci,

tant sols escoltant,

sentint, desitjant.


Els dits s’entortolliguen,

el batec del cor s’accelera,

voldria ser capaç,

ni que fos tant sols un instant,

de poder transmetre’t

el que sento,

tot l’amor que m’aclapara,

que m’engoleix.


Quants cops vaig voler dir…

i no vaig dir.


Quants cops vaig voler fer…

i no vaig fer.


Si pogués tornar enrere…

Si poguessis venir..

Si tot fos… o no fos…


T’estimo, avui, ara i sempre.