dissabte, 7 de gener de 2012

VIURE


Viure, i al viure aprendre,
aprendre que val  més estimar,
que no pas que  t’estimin. 
Que els entrebancs,
ens  fan més forts i més savis.
Que la vida és una renuncia,

constant i dolorosa,
però que tanmateix,
és això el que ens fa créixer.
Que cada pèrdua,
malgrat no ens ho sembli,
té un sentit, i un per què.
Que els anys passen
i el nostre rostre,
i el nostre cos, envelleixen. 
Però cada marca, cada taca,
cada arruga ens parla,
d’ instants, de sentiments,
d’un munt de vivències…  
Que esdevenen del que som,
I del que hem estat. 
M'estimo cadascuna d’aquestes
petjades  per tot el que representen.

I espero viure i aprendre
de cada instant, de cada cop,
sense perdre mai,
ni l’esperança,
ni el somriure.

M'estimo la vida.