tag:blogger.com,1999:blog-3760903124538565589.post2215426153878657115..comments2023-11-02T09:20:25.234-06:00Comments on SENTIMENTS: LA TEVA MIRADAAnnahttp://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-3760903124538565589.post-19211293753093176262009-03-22T09:44:00.000-06:002009-03-22T09:44:00.000-06:00Hola Anna!He trobat el teu blog fent una cerca al ...Hola Anna!<BR/>He trobat el teu blog fent una cerca al meu, soc la sandra de papallones en la llum.<BR/>M'has negat els ulls en alguns dels teus poemes, t'ho deixo aqui perque el comentari val per tots.<BR/>tens l'habilitat d'acaronar l'ánima.Sandra D.Roighttps://www.blogger.com/profile/07138747969666006196noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3760903124538565589.post-63442702069622842112008-05-21T07:56:00.000-06:002008-05-21T07:56:00.000-06:00Aixis ho crec jo, aixo es la vida.Petonassos per a...Aixis ho crec jo, aixo es la vida.<BR/><BR/>Petonassos per a tu zel!<BR/>AnnaAnnahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3760903124538565589.post-75342407649793135802008-05-20T14:21:00.000-06:002008-05-20T14:21:00.000-06:00Que bonica, és amorosa i trista alhora, però d'aix...Que bonica, és amorosa i trista alhora, però d'això se'n diu vida, de lluny o de prop, a l'inici o a la fi, és vida! Petonassos!zelhttps://www.blogger.com/profile/15028925047025345452noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3760903124538565589.post-79731288938502087122008-05-16T08:42:00.000-06:002008-05-16T08:42:00.000-06:00Gracies onatge, per les teves paraules tant boniqu...Gracies onatge, per les teves paraules tant boniques i per la teva abracada i mitja... Una altre per a tu desde aquest indret llunya,<BR/>AnnaAnnahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3760903124538565589.post-60004581330521502552008-05-12T16:14:00.000-06:002008-05-12T16:14:00.000-06:00És com una llàgrima compartida a dos... Una mútua ...És com una llàgrima compartida a dos... Una mútua tristesa que enbolcalla. I les paraules es queden a la trinxera dels llavis...<BR/>La carícia palpa el trenca closques de la vida... Un poema que no vol marc perquè està tatuat a la pell, al cor.<BR/>Sovint les paraules són l'únic fruit que ens queda del temps passat o robat...<BR/><BR/><BR/>Rep una abraçada i mitja...<BR/>onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.com