SENTIMENTS

VIURE

2012-01-07T11:55:00.000-06:00

Viure, i al viure aprendre,

aprendre que val més estimar,

que no pas que t’estimin.

Que els entrebancs,

ens fan més forts i més savis.

Que la vida és una renuncia,

constant i dolorosa,

però que tanmateix,

és això el que ens fa créixer.

Que cada pèrdua,

malgrat no ens ho sembli,

té un sentit, i un per què.

Que els anys passen

i el nostre rostre,

i el nostre cos, envelleixen.

Però cada marca, cada taca,

cada arruga ens parla,

d’ instants, de sentiments,

d’un munt de vivències…

Que esdevenen del que som,

I del que hem estat.

M'estimo cadascuna d’aquestes

petjades per tot el que representen.

I espero viure i aprendre

de cada instant, de cada cop,

sense perdre mai,

ni l’esperança,

ni el somriure.

M'estimo la vida.

MIRANT ENRRERA

2011-09-01T16:19:00.003-06:00

Somrius,

i els ulls,

no poden.

Respires

sense sentir

l’aire.

Somies

sense dormir.

Dorms,

sense somiar.

I penses

que potser…

I creus,

que demà….

I sento,

tendresa

i tristesa.

EL MEU FAR

2011-06-28T02:08:00.002-06:00

Com el nostre far,

que dalt del penya-segat,

resta quiet i silent, sempre fidel.

Així, il•lumines tu,

la foscor de les nits més negres.

Fas que s’esvaeixi

tota penombra,

i amb ella fas fora,

totes les pors.

La teva llum,
guia els meus passos,

m’acompanya i alhora

escalfa el meu cor.
Tu sempre seràs el meu far.

CONEXIÓ

2011-06-20T15:39:00.015-06:00

Et miro, i sé

Em mires, i saps.

No ens calen els mots,

els silencis ens parlen.

És senzill viure al teu món

tens sempre la porta,

oberta de bat a bat.

Et necessito, i hi ets.

Em necessites, i hi soc.

Ens uneix l’amor, l’amistat,

de fa tants anys . . .

Que les nostres ànimes,

són a tocar.

UN SOMNI

2011-06-18T10:27:00.000-06:00

Avui, he vist els teus ulls,

la teva boca

es retorçava

en una ganyota

que transmetia dolor.

En aquest moment,

he sentit que em flaquejaven

les forces, i m’he deixat caure.

I quan el meu cor era a punt

de trencar-se , has caigut,

si, tu has caigut sobre meu.

Però el teu cos no pesava,

era una sensació estranya,

i la meva boca,

era a tocar de la teva.

I jo et besava, mentre tu,

a cau d’orella,

hem deies;

Ho sento, amor,

Ho sento….

He obert els ulls,

i el somni s’ha esvaït…

Tu ja no hi eres, però

l’estranya dolçor

de la teva pell,

el so dels teus mots,

han estat dintre meu tot el dia.

Encara t’estimo tantíssim….

AMB MI, SEMPRE

2010-11-01T10:18:00.000-06:00

El batec del cor

em recorda

a cada instant

que estic viva.

Recordo la llum

dels teus ulls,

i també la llum

del teu somriure.

Enyoro els teus llavis,

i les teves mans

Enyoro els teus mots

i les teves carícies.

I mentre t’enyoro

et sento dins meu,

amb tanta força

que se que ets aquí.

Amb mi, sempre.

PARLO AMB TU

2010-02-06T12:21:00.002-06:00

Parlo amb tu,

el vent s’enduu

els meus mots.

I jo imagino

que tu m’escoltes.

Parlo amb tu

i l’ànima s’asserena

i el cor està en calma

doncs se que tu em sents.

Parlo amb tu,

cada minut, cada hora,

dia rere dia

d’ençà que vas patir.

I sento que em sents,

i sento que hi ets,

i sento que m’escoltes

i sento que em respons.

I no necessito res més,

tant sols saber,

tant sols sentir,

que se que el vent

et porta cada un dels meus mots.

RES MÉS NO QUEDA...

2009-10-04T13:32:00.004-06:00

Existència que tant sols te sentit,

si tu ets en cada espurna de somni,

en cada esquitx d’onada,

en tot l’esplendor d’aquesta lluna

que em deixa sense ale.

Somio els teus ulls i els teus llavis,

escolto els teus infinits silencis,

la teva pell, en la meva pell

es fon en un meandre

que flueix sense trobar-se.

Ben endins sento que el foc

del desig i l’enyorança,

m’estreny l’ànima fins al límit.

La lluna amb tot els seu esplendor

m’abraça amb la generositat

dels que saben del cert

que res més no queda.

La India. Vídeo cooperación vicente ferrer

2009-06-19T11:46:00.001-06:00

A un home profundament bo,
que tenia un somni
que sabia compartir
amb la misèria...

Amb tot el meu respecte
i tot el meu agraïment
per la gran tasca realitzada
i l’esperança que desprèn.

Que els àngels t’acompanyin,
en el teu nou viatge.

Fins a sempre Vicenç.

LA BARANA DELS TEUS DITS

2009-06-05T18:18:00.005-06:00

El frec de la teva pell,

m’acarona, m’acotxa,
i poc a poc m’enlairo
entre gemecs i sospirs.

En la solitud de la cambra
recordo cada instant viscut
i em quedo sense ale
gronxant-me lentament
a la barana dels teus dits.

UNA FLOR

2009-05-14T14:36:00.003-06:00

La teva essència

m’impregna l’ànima.

Els teus colors

em fan brillar els ulls.

La teva olor

m’alegra el cor.

Contemplo

la teva bellesa

immensa

i alhora efímera.

I en aquest instant

me’n adono

que la vida

és així d’efímera.

I és per això que

m’impregno

et miro

t’oloro....

Per tal de gaudir

al màxim

de tots aquets dons.

NÚVOLS GRISOS

2009-04-03T18:47:00.004-06:00

Núvols grisos

que s’escapcen

que es trenquen

que es buiden.

Sense saber-ho

sense voler-ho

perden l’essència

tot el que tenen.

I ho fan en un gest

tant senzill

com generós

tant inconscient

com màgic.

Avui la terra és humida,

l’herba és ben molla,

i l’aire fa olor de net.

I jo m'asseuré

al marge del cami nostre

i ompliré l'ànima

amb aquest aire nou.

LA TEVA LLUM

2009-03-28T18:41:00.004-06:00

La llum del matí,

entra a la cambra

la son no ha arribat

en tota la nit.

Els pensaments

giravolten sense parar

entren i surten,

pugen i baixen.

Impossibles d’aturar.

L’enyor,

la nostàlgia,

petites coses

que em xuclen

endins…

És tot una roda,

que no puc aturar.

I em miro les mans

i sé que no estan buides.

Son plenes d’amor,

d’amistat, de pau.

D’instants entranyables,

i records inesborrables.

M’acompanyes sempre,

et sento amb mi a tothora.

I així és com trobo la força,

per seguir vivint.

Gràcies per tot,

pel que vares ser,

i el que no vares ser.

Pel que em vas donar,

i el que em vas negar.

Pel teu amor,

i la netedat del teu cor.

Gràcies per estar,

encara que no hi siguis.

Per donar-me la força,

per anar endavant.

Per l’escletxa de llum

que entra a la meva cambra,

la nostra cambra,

entra la teva llum.

La llum que em guia

cada jorn, pas a pas,

en aquest nou camí,

que camino cada dia.

ENDINS

2009-03-20T20:26:00.004-06:00

Tanco els ulls,

sento la remor del mar,

el brogit del vent.

Intueixo la bellesa

que m’envolta

però em nego

a obrir el ulls.

Vull restar així,

en silenci,

tant sols escoltant,

sentint, desitjant.

Els dits s’entortolliguen,

el batec del cor s’accelera,

voldria ser capaç,

ni que fos tant sols un instant,

de poder transmetre’t

el que sento,

tot l’amor que m’aclapara,

que m’engoleix.

Quants cops vaig voler dir…

i no vaig dir.

Quants cops vaig voler fer…

i no vaig fer.

Si pogués tornar enrere…

Si poguessis venir..

Si tot fos… o no fos…

T’estimo, avui, ara i sempre.

NITS DE SILENCIS

2009-01-24T20:44:00.003-06:00

Silenci feixuc,

en l’estança buida,

tant sols se sent,

el batec del meu cor.

Un gest, un mot,

les hores no passen.

Un prec, un so,

unes fulles que cauen.

De sobte un soroll,

una porta que es tanca.

El cor encongit,

i una gran basarda.

Cap jorn és mesquí,

si tu omples la cambra.

Quan et sento amb mi,

tot torna a la calma.

Un bes, una flor,

una abraçada, un plor.

El teu esguard és sincer,

el teu somriure planer.

T’estimo i t’enyoro,

i se’m remou tot per dins.

Llavors dolçament,

m’acarones l’ànima.

JUNTS PER SEMPRE

2009-01-12T05:32:00.004-06:00

Les meves mans

amb les teves mans,

els teus ulls

en els meus ulls.

L’albada il·lumina

tènuement la cambra,

on tants cops s’han fos

els nostres cossos nus.

Ara es fonen les nostres ànimes,

en una abraçada tendra

i alhora ferma,

que flueix com una onada

Els nostres cors

somriuen entre

silencis còmplices

i mots perduts.

I en aquesta complicitat

sorgeix la màgia,

que nodreix cada instant

de les nostres vides.

ÉS INJUST

2008-12-19T21:10:00.004-06:00

Venarés, India Juny 2008

Voldria ser capaç
de ni que fos per un instant
donar-te tot allò que no tens.

Tant sols un instant,
un somni…
una il·lusió….

Per què sento que t’estic fallant?
Per què em sento tant buida?

Veure el teu dolor,
la teva fam,
el teu esguard,
i el teu somriure,
em produeix tanta tristor,
tanta ràbia….

La teva pobresa,
converteix la meva riquesa
en un malson que m’atrapa
i que em fa mal.

No em coneixes,
però voldria guarir-te,
voldria abraçar-te.

I dir-te que em sap greu,
que sento amb tota l’ànima,
que la teva circumstància
fruit de néixer on vares nàixer
se’m apareix cruelment,
com una immensa injustícia.

Se’m remou tot a dins meu,
i amb aquest mots voldria
que sabessis que t’estimo,
i que faré el que pugui
per ajudar-te.

POSTA DE SOL

2008-09-10T17:57:00.002-06:00

El sol es pon,
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.

I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.

Com sempre...

Morint,
i tornant a néixer...

I no saps amor,
que donaria
per a que, ni que fos
un sol instant,
el meu cos,
pogués sentir el teu braç,
en aquesta abraçada... eterna.

AL PAIS DELS SOMNIS.......

2008-05-23T05:28:00.010-06:00

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha un indret,
al pais dels somnis,
on els llits, tenen llencols,
que fan olor de flors.

Al mati, quan surt el sol,
els ocells canten boniques cancons,
i no xisclen com els corbs.

El cel es tant blau.....
i els nuvols, tant blancs....
El cel tant sols es gris,
els jorns que plou.

I despres de la pluja,
l'aire fa olor a net,
a herba i a terra humida.

El meu desitg,
es que cada vespre,
al tancar els ulls,
m'agafis la ma.

I aixis, ben juntes,
passem la nit,
al pais dels somnis.

LA TEVA MIRADA

2008-05-11T08:42:00.006-06:00

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha una profunda tristor
en el pou de la teva mirada.

Et miro i et somric.
Tu alces les mans,
pidolant una abracada.

M'apropo, t'abraco,
i et beso el front.

T'agafo les mans,
i se't escapa una llagrima,
mentres em mostres
el teu somriure sense dents.

La teva pell,
es com un pergami.
Mentres t'acarono,
puc palpar tots els teus osssos.

Et torno a abracar,
i s'esvaeixen tots els meus dubtes,
les meves preguntes,
les meves tristors.

Et torno a somriure,
mentres t'agraeixo,
tot el que em dones,
sense saber-ho.

Kolkata, maig 2008

TRES ANYS

2008-05-10T01:03:00.003-06:00

Se'm apareix,
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.

Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.

Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.

Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.

El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.

NEIX UN NOU DIA

2008-04-12T06:19:00.003-06:00

Obro els ulls, neix un nou dia,
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.

El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.

Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.

Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.

Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.

Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.

NIT DE SOMNIS

2008-03-08T17:35:00.012-06:00

Nit de somnis,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.

Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.

Ets aquí, a tocar,
obro els braços,

i la teva abraçada

em traspassa la pell.

Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.

Negre nit,

tu ja no hi ets,

la pell i l'ànima però,

encara et senten.

Per un instant,

instant efimer,

he pogut gaudir,

de la teva presència.

Em creia desperta?

ho estava?

Has estat aqui?

....Nit de somnis.

Gràcies per venir a veure'm,

ni que sigui en somnis.

LA VIDA ÉS UNA RODA

2008-02-13T06:01:00.003-06:00

Cada vespre en arribar,
a la nostra casa,
sento que se’m fon,
una mica l’ànima.

Hi trobo pels recons,
espurnes de somnis,
carícies i petons,
perdudes en el temps.

Per això se’m fon l’ànima,
i tornen les llàgrimes,
hi ha tanta absència,
tanta solitud.

En la foscor et cerco,
sense trobar-te.
En el silenci escolto,
sense sentir-te.

A l’albada el sol
eixuga les llàgrimes
amaga les pors
i m’omple d’esperança.

I això és la vida,
una roda que gira,
i si avui tot és negre,
potser demà serà tot blanc.

PETJADES

2008-01-25T19:43:00.000-06:00

Segueixo les teves petjades,
aquelles que vares deixar,
a l’antiga platja,
dels nostres records.

Ressegueixo el rastre,
dels teus dolços sons,
i enfilo les notes,
de la nostre cançó.

I ben embolcallada
dins del teu jersei,
respiro el teu aire
impregnant-me’n la pell.

I tot i així... Com t’enyoro!

POTSER SÓN AQUETS DIES...

2008-01-05T11:30:00.001-06:00

Semblava que havia passat full,
semblava que les coses s’anaven calmant
però de sobte em trobo totalment perduda.

Torno a mirar i mirar les teves fotos,
rellegeixo els teus escrits, les teves cartes
perdo els nervis, les paraules surten de la meva boca
sense poder controlar-les i fereixo als que més estimo.

Tinc la sensació de girar sense control,
l’abisme de la teva absència em supera de tal manera,
que tot és massa feixuc, hi ha massa solitud,
massa tristesa, massa enyorança.

Miro de pensar que son les dates
son elles les que m’estan jugant
una mala passada i que d’ací uns dies
tot serà diferent, més suportable,
tot tornarà a aquella normalitat entre cometes,
que fa que la vida es pugui suportar.

MOTS

2007-11-20T18:11:00.000-06:00

Sons, mots.
Paraules i més paraules.

Paraules que et fan plorar,
paraules que et fan riure,
paraules que et donen, que et prenen,
paraules que a cops t’ajuden a viure.

Paraules que t’omplen,
paraules que et buiden.

La vida és plena de sons, de mots,
de paraules i més paraules.

I a cops et fan mal,
i a cops són la vida.
I a cops donaries el que fos,
per gaudir d’un silenci
suau, seré, infinit. . .

Però la vida són mots,
mots, sons i paraules,
les dites i les no dites.

ERES TU. . .

2007-08-23T16:59:00.000-06:00

Tu eres l’home
amb qui jo desitjava envellir.
Coneixia cada recó del teu cos,
sabia el significat del més ínfim gest.

Jo de tu,
i tu de mi.

Omplíem les nostres vides,
de petits detalls,
de mirades còmplices,
no ens calien mots.

Als nostres cors eren plens
de tendresa, amor, comprensió.
Compartíem silencis,
somriures i plors.

Tu eres l’home de la meva vida.
Al marxar, has deixat un buit tan gran,
que a cops sento que el temps no passa,
com si la vida s’aturés.

Però el temps no s’atura,
la vida segueix,
el tic, tac, no para,
i el meu cor segueix bategant
encara que a cops no ho vulgui.

T’estimo i t’enyoro,
enyoro els teus ulls i les teves mans,
els teus llavis, el teu somriure,
les teves abraçades,
i els teus dolços “t’estimo”

¡Que donaria per un sol instant al teu costat!

SOPAR

2007-08-10T03:47:00.001-06:00

10 d’agost,
2 anys i 3 mesos sense tu.

La nit ha estat especial,
he fet un sopar per als amics,
tot ha sortit rodó,
tant sols faltaves tu.

Estic segura que t’has sentit
orgullós de mi,
el menjar els hi ha encantat,
ho he preparat tot com si fos una nit especial.

Hem estat parlant i rient,
com sempre. . . .
però t’he trobat tant a faltar,
com sempre. . .

La vida segueix amor meu,
a pesar de tot,
a pesar de la teva absència,
a pesar de tot l’enyor.

T’estimo i t’enyoro,
però sento dintre meu,
que he de començar a caminar de nou,
tot és nou, tot és difícil, tot és diferent.

Necessito viure altre cop,
sento que fa molt de temps,
que he estat com adormida,
vivint sense viure. . . .
i no puc més.

Necessito estimar, abraçar,
que m’estimin, que m’abrasin. . . .
T’estimo amb tota l’ànima,
mai no dubtis del meu amor,
és etern, res ni ningú no podrà malmetre’l.

Fins al jorn que ens retrobem,
tant sols vull dir-te una cosa,
que t’estimo amor meu.

ANIVERSARI

2007-08-08T20:47:00.000-06:00

Avui és el teu aniversari,
haguessis fet 50 anys.

Ja dos dies enrere,
haurien començat les teves llistes,
llista de convidats,
que sempre s’acabava duplicant.
Llista de coses que havies de comprar,
dels plats que prepararies. . . . .

Però per tercer cop,
tot això no serà possible,
tu ja no hi ets.

Al mati ha plogut de valent
i jo he plorat amb tu, amargament.
La tristesa ha anat deixant pas
a aquella ràbia que creia oblidada.

Estic enrabiada.
I no paro de preguntar-me:
Per què tu no?
Per què ja mai més no hi haurà festa?
Per què tot aquest dolor?
Per què tu ja no hi ets?. . . .

No en trec res de tanta ràbia,
no en trec res de tanta pregunta,
si, ja ho sé, però és tant difícil.

Avui aniré a sopar amb els amics,
no en parlarem, ningú dirà res,
però tots, els que vinguin i els que no,
et tindrem en el pensament tota l’estona,
no ho dubtis, tots et felicitarem en un moment del dia.

T’estimo amor,
tant de bo pogués fer-te un petó
i felicitar-te i abraçar-te.
Tant de bo fossis aquí amb nosaltres.
De tota manera, rep el meu amor
avui i per sempre.

DOS ANYS SENSE TU

2007-05-10T04:52:00.000-06:00

Dreta a tocar de l’aigua
amb la mirada perduda a l’horitzó
tanco els ulls i respiro lenta i profundament.

Dos anys sense tu.

La platja es immensa, deserta,
em sento menuda, insignificant.
Sé que no estic sola,
sé que tu ets amb mi.

El vent acarona els meus cabells,
tanco els ulls i veig el teu somriure,
impregno la meva ànima amb ell.

Dos anys sense tu.

Sento que se’m regira l’estomac
es com si hi tingues plom
em costa empassar la saliva
em costa amagar el plor.

Dos anys sense tu.

Hi ha un crit amagat,
ja fa temps que roman dintre meu,
lluita per sortir, no el deixo.

Tinc por,
sento que si el deixes escapar,
se’m esmicolaria l’anima
i no podria tornar a començar.

Dos anys sense tu.

La teva absència em pesa,
costa trobar el camí.
No saps com n’és de difícil
viure sense tu.

EL PRIVILEGI D'HAVER-TE CONEGUT

2007-03-13T12:33:00.000-06:00

Avui voldria parlar-te.

Estigues atent, doncs et parlaré fluixet, a cau d’orella:

“Em considero un ser privilegiat, ja que ha estat un privilegi immens haver-te conegut i encara més haver rebut el teu amor incondicional durant quasi trenta anys.

He pogut estimar-te sense fissures tot aquest temps i fruit del nostre amor aquí estan els nostres dos fills.

SEMPRE hem estat units, quan les coses anaven bé i també quan no hi anaven. Però sempre junts.

Amb tu he conegut als que ara son els meus AMICS. Amics amb majúscules, no és fàcil aconseguir amistats com aquestes i en això els dos ens hi hem esforçat força durant tots aquets anys.

Amb tu he aprés el veritable significat de la paraula GENEROSITAT. Vas esser la persona més generosa que he conegut mai. Mai vas tenir un NO per als que t’envoltàvem.

Amb tu he plorat, però ¡Com hem rigut plegats! Ens hem divertit, hem estat capaços de treure-li tot el suc a la vida i així anar superant tots els entrebancs que hem anat trobant pel camí.

I tantes i tantes coses més. . . .

Per tant avui vull donar-te les gràcies. Gràcies per tot el que m’has donat en el transcurs d’aquets anys, per tot el que hem compartit, per haver fet de mi, millor persona.

No es just seguir sentint-me desafortunada.

Tu ja no ets aquí, però el teu AMOR, roman dintre meu, fort, inesgotable. I així seguirà per sempre. Et dec massa per seguir lamentant-me.

Per tant, es per això que avui vull dir-te a cau d’orella que viuré pensant en lo afortunada que he estat per haver tingut el privilegi d’haver viscut tant temps al teu costat.

Fins a sempre amor”.

CAP D'ANY

2006-12-31T02:04:00.000-06:00

BONA NIT AMOR,
PER SEGONA VEGADA ACABA L’ANY SENSE TU.
ARA EN COMENÇA UN ALTRE DE NOU
I AQUEST COM EL PASSAT. . . SENSE TU.

QUE PUC DIR-TE QUE TU NO SÀPIGUES,
CONEIXES CADA RACÓ DE LA MEVA ÀNIMA.
CADA BOCÍ DEL MEU ESSER,
TU SAPS COM EM SENTO QUASI MILLOR QUE JO.

VUL DEMANAR-TE QUE AQUEST ANY QUE COMENÇA,
M’AJUDIS AMB MÉS FORÇA
A RIUE MÉS QUE PLORAR,
A SENTIR-ME MÉS FORTA,
MÉS SERENA QUE ABATUDA,
A ACCEPTAR AQUESTA SOLETAT I LA TEVA ABSÈNCIA.

T’ENVIO UN SAC DE PETONS,
MIL PROMESES D’ESPERANÇA,
UN MILER D’ABRAÇADES,
MIL SOMRIURES I CAP LLÀGRIMA.

T’ENVIO EL MEU AMOR AMB MAJÚSCULES,
COM EL TEU, QUE M’ACOMPANYA.
CADA MATÍ I CADA VESPRE EN EL FONS DE LA MEVA ÀNIMA.

BONA NIT AMOR,
I BON DIA.
EL MEU CARINYO PER A TU PER SEMPRE.

NADAL

2006-12-18T02:58:00.000-06:00

Les llums dels carrers
omplen de colors,
les vides dels homes i dones que passen.

Van amunt i avall
caminen seriosos,
com si res al món, fos capaç d'aturar'los.

Doncs si s’aturessin
tant sols un instant,
potser sentiren ressons de campanes.

Campanes que toquen,
antigues nadales,
nadales que ens porten als jorns de d’infància.

Infància perduda
i tant enyorada,
quan Nadal arriba i algú falta a casa.

Però no ens entristim,
que tot enyorant,
trobarem la força per seguir estimant.

I amb els ulls brillants
i franca rialla,
donem-nos les mans i beneïm la taula.

SI POGUÉS. . .

2006-11-06T23:42:00.000-06:00

Si pogués escriure’t
Et diria tantes i tantes coses . . . .

Et diria com n’és de difícil viure sense tu.
et diria com t’enyoro,
com n’està de buida la casa sense tu,
intentaria explicar-te la tristesa que sento.
Es tant gran que ho aclapara tot.

Si pogués escriure’t,
et diria com t’estimo,
com n’és de gran aquest amor,
és tan gran que a cops em crema.
T’estimo amb tota la meva ànima.

Si pogués escriure’t,
t’explicaria com estan els nostres fills,
com han madurat, com et troben a faltar,
com t’estimen i et recorden.
Son part del teu llegat.

També et parlaria dels teus amics,
dels meus amics, dels nostres amics.
Son una altre part del teu llegat,
ara per ara s’han convertit en el meu equilibri.
Son quelcom més que bons amics,
son part de la meva família.

Però sé que tot això t’entristiria,
i no voldria entristir-te per res del món.
No et mereixes ni un segon de pena,
ni un instant de tristesa.

Et mereixes estar amb pau,
una pau dolça i tendre,
que ompli la teva ànima
amb tot l’amor que ens has donat
i que ara reps amb escreix.

Descansa amor meu,
descansa i espera’m,
el temps passa volant
i més aviat del que ens imaginem
ens fondrem en una eterna abraçada.

TEMPS

2006-05-29T04:23:00.000-05:00

El temps passa
I no minva el meu amor per tu.

Minva el dolor, com minva el plor,
l’angoixa de la teva absència però
no desapareix, segueix aqui.

Penso que ella potser,
romandrà amb mi per sempre.

Per fi, sento que la pau
torna al meu esperit.
Això em dona serenor
per a començar a acceptar.

I és aquesta acceptació
la que m’enforteix i em fa creixer.
La teva absència però.
és com un abisme que s’obre
davant meu cada dia.

T’estimo com sempre,
com mai no he estimat a ningú.
I així serà per anys que passin.

Per tombs que dongui la meva vida,
aquest amor. . . sera etern.

BONA NIT AMOR

2006-04-07T00:42:00.000-06:00

M’assec a la terrassa, la casa està buida, en silenci.
Sobre meu milers d’estels espurnegen en la foscor de la nit.
Els observo i alhora cerco la teva mirada. . . .

No la trobo.

Els ulls se m’omplen de llàgrimes i sento un nus que sembla a punt d’esclatar a dintre meu i esmicolar-me.

Sento un dolor tant profund dins de l’ànima. . .

A cops em sento morir de dolor.
Però no, no es mor de tristesa,
tampoc d’enyorança per molt que ho desitgem.
Ja ha passat més d’un any i el dolor segueix aquí, ferm, infinit, inalterable. . .

Mai vaig imaginar que hauria de passar per aquest tràngol,
i tornar a aprendre a viure de nou.
Aprendre a viure sense tu.

Com es fa? No ho sé.

Pas a pas, amb paciència,
caient un jorn i un altre, i tornant a posar-nos drets a l’endemà.

Visc gràcies a tu i per a tu.
Per agrair-te tot l’AMOR que has deixat entre nosaltres,
ha estat un amor tant gran,
que val la pena fer aquest esforç sobrehumà cada jorn.
T’estimo, t’he estimat i t’estimaré.
Et somio, t’he somiat i et somiaré.

Has estat el millor que ha esdevingut a la meva vida.
El millor amic, el meu fidel amant, un marit esplèndid i el pare més després i entregat que he conegut mai.
Amic dels teus amics fins a l’infinit.

Et seguiré cercant entre els estels, en el mar, en el aire. . .
Bona nit AMOR.

LA NIT

2006-03-12T03:51:00.000-06:00

Es quan la nit s’estén damunt meu,
com un gran mantell glaçat,
que el dolor tan ben amagat,
molt endins del meu cor,
s’esmuny sigil·losament,
i esclata amb tota la força.

Es llavors, quan em sento morir,
i miro cel enllà,
i et cerco entre els estels . . . .
Ets allà, amor meu?.

I esdevé el plor,
llarg, amarg, punyent.
I se’m trenca l’ànima,
i el cor s’esmicola en mil trossets.

Potser si que ets allà,
enmig de tots aquells estels,
magnífics i distants, que espurnegen.
Però jo . . . . no t’hi trobo.

I tot aquest plor,
tot el dolor, l’enyor,
fa més gran el meu amor,
i em donen la força,
per seguir caminant sense tu.

AMB TU

2006-02-16T00:23:00.000-06:00

Voldria navegar per tots els mars,

i sentir la sal a la boca . . . . tant sols amb tu.

A l'albada sentir els primers raigs de sol,

damunt la pell . . . . tant sols amb tu.

Als vespres contemplar tots els estels,
i la lluna . . . . tant sols amb tu.

PLORO

2006-01-05T21:00:00.000-06:00

Ploro . . . .

De sentir-te lluny,
de saber-te absent,
d’estimar-te tant
de voler-te amb mi
de veure els teus ulls
en el mar immens.

I . . . . ploro.

D’esperar el demà,
d’enyorar el teu cos,
i el teu caminar,
i la teva olor, que encara és aquí,
fent-me recordar,
cada mot, cada gest.

I . . . . ploro,

I em crema el desig,
de cridar ben fort,
per si amb aquest crit,
i aquest sentiment,
pogués travessar,
l’anyorança, l’oblit,
i aixís dolçament,
donar-te la má,
i saber-te amb mi.

I . . . . ploro,

Agraint el temps,
que fa que ens estimem.
Agraint cada bés,
i cada pensament perdut,
tots i cada un dels mots,
i els somriures i els plors,
i els silencis i les flors.

I . . . . ploro,

Ploro, per que t’estimo.

NO EM DEIXIS MAI SOLA

2005-12-18T03:43:00.000-06:00

Asseguda a la proa del teu preciós vaixell,
acluco els ulls i somio . . . . penso en ell.

El vent acarona el meu rostre,
com si fos dolça caricia.
El sol escalfa el meu cos,
em besa, m'encisa.

Les onades juganeres, esclaten a la proa,
m'esquitxen, em sacsegen per dir-me,
que no estic perduda ni sola,
i em sacsegen per dir-me . . . .

Que ets tú qui hi ha darrera del sol que m'escalfa,
darrera del vent que acarona els meus cabells,
darrera les onades juganeres que desperten els meus sentits,
per dir-me que sense fatiga per lluny que siguis . . . .

Mai, mai no em deixaràs sola.

NO HI ETS

2005-11-05T02:26:00.000-06:00

Solitud,
desencís,
quietud,
silencis . . .
La casa es plena de tu.
Les teves fotos,
la teva roba,
els teus records,
les teves cendres.

Enyor,
tristor,
dolor,
plor . . . .

La casa es buida sense tu,
no sento els teus dolços: “T’estimo”,
no veig els teus ulls ni les teves mans,
ni hi ha petons ni abraçades.

Absència,
ràbia,
desesperació,
resignació . . . .

DIA 10

2005-10-11T00:20:00.000-06:00

Dia deu,
dia trist,
cinc mesos i. . . Plou.

I passen els dies,
un rera l'altre,
i tots són tristos,
avui més encara.
Avui és dia deu, i . . . .Plou.

Del cel cauen llàgrimes,
les teves, les meves, les seves.
Ploren per tu, per mi, per ells.

El dia és gris,
com gris és la meva ànima,
d'ença que vares marxar.

El dia és gris, es trist, i .. . Plou.

SENSE TU

2005-09-17T00:59:00.000-06:00

Ja mai més, res no serà com abans,
D’ençà del jorn que vas deixar-me.

El soroll de la pluja,
l'olor d’herba humida,
els estels, la lluna,
el cel tant blau,
el mar immens,
el brogit de les ones,
els ocells, les flors . . .

Llàgrimes temudes,
el cor encongit,
tants somnis trencats,
en un no rés,
sense cap avís,
sense temps,
sense un adéu,
sense tú . . . .

No puc viure sense tú.

NEGUIT

2005-02-19T21:40:00.000-06:00

A cops, sento dintre meu,
una immensa basarda.
Com si el cor fos massa gran,
com si no tingués prou lloc,
per bategar lliurement.

I em pregunto . . . . perquè?
És potser por, potser tristesa,
ànsies de volar....
alegria, enyorança, incertesa,
o potser felicitat autèntica.

Mai no em sé donar resposta,
tant sols gaudeixo de la sensació.
Dons és estimulant i a l’hora esgarrifosa.
Tant sols l’accepto com un do
que em fa sentir . . . . que estic viva.

CERCANT

2005-02-10T21:46:00.000-06:00

Cerquem la felicitat,
com si fos un tresor amagat,
passem un jorn darrera l'altre,
i sempre cercant . . . .

A cops ens assembla trobar-la,
però se’ns fa tant efímera,
que no tenim temps d'assaborir-la,
i seguim, cercant . . . .

A cops arribem a pensar que no existeix,
i així anem creixent.
I hi ha gent que arriba a envellir,
sense haver-la trobat mai.

Llavors ens agafa el neguit,
no volem acabar com ells,
amb aquest gran desencís,
sentint-nos estafats, decebuts.

Sense adonar-nos,
que tots aquets sentiments,
son els que ens tapen els ulls,
i no ens deixen trobar-la.

La felicitat existeix.
I tant que existeix...

La trobaràs obrint el teu cor als altres,
al mar que balla per tu antigues cançons,
al vent que t'acarona i et parla a cau d'orella,
en aquest cel tant blau, al sol que t'escalfa.

Al verd dels arbres, als mil colors de les flors,
a cada estel que resplendeix per tu cada nit,
a la pluja que humiteja la terra,
i a tantes olors que et transporten a llunyans indrets.

Als ulls de cada infant, que et mira sense por,
amb el cor ple de tendresa,
a la mà amiga que mai no et manca,
a tant i tants llocs . . . .

Si no la trobes, no és pas per ceguesa,
ni per que estigui molt amagada,
l'has de cercar dintre teu,
ella sempre ha estat allí esperant-te.

NO DEMANO RES MÉS

2005-02-10T21:31:00.000-06:00

No demano res més . . . .

Tant sols un somriure,
un somni, un no res.
Una manera de viure,
una esperança, un bes.
Un mot per sentir-me lliure,
una abraçada, un vers.

No demano res més . . . .

Que cada jorn a l'albada,
obris els ulls i ben despert,
sentis la meva abraçada,
dolça i tendra i que sorprès,
sentis que és la primera vegada,
que jo t'estimo, que et veig.

I així poder encisar-te,
amb cada dolç somriure.
i així poder estimar-te,
cada jorn de la meva vida.

No demano res més . . . .