DOS ANYS SENSE TU

Dreta a tocar de l’aigua
amb la mirada perduda a l’horitzó
tanco els ulls i respiro lenta i profundament.

Dos anys sense tu.

La platja es immensa, deserta,
em sento menuda, insignificant.
Sé que no estic sola,
sé que tu ets amb mi.

El vent acarona els meus cabells,
tanco els ulls i veig el teu somriure,
impregno la meva ànima amb ell.

Dos anys sense tu.

Sento que se’m regira l’estomac
es com si hi tingues plom
em costa empassar la saliva
em costa amagar el plor.

Dos anys sense tu.

Hi ha un crit amagat,
ja fa temps que roman dintre meu,
lluita per sortir, no el deixo.

Tinc por,
sento que si el deixes escapar,
se’m esmicolaria l’anima
i no podria tornar a començar.

Dos anys sense tu.

La teva absència em pesa,
costa trobar el camí.
No saps com n’és de difícil
viure sense tu.

EL PRIVILEGI D'HAVER-TE CONEGUT

Avui voldria parlar-te.

Estigues atent, doncs et parlaré fluixet, a cau d’orella:

“Em considero un ser privilegiat, ja que ha estat un privilegi immens haver-te conegut i encara més haver rebut el teu amor incondicional durant quasi trenta anys.

He pogut estimar-te sense fissures tot aquest temps i fruit del nostre amor aquí estan els nostres dos fills.

SEMPRE hem estat units, quan les coses anaven bé i també quan no hi anaven. Però sempre junts.

Amb tu he conegut als que ara son els meus AMICS. Amics amb majúscules, no és fàcil aconseguir amistats com aquestes i en això els dos ens hi hem esforçat força durant tots aquets anys.

Amb tu he aprés el veritable significat de la paraula GENEROSITAT. Vas esser la persona més generosa que he conegut mai. Mai vas tenir un NO per als que t’envoltàvem.

Amb tu he plorat, però ¡Com hem rigut plegats! Ens hem divertit, hem estat capaços de treure-li tot el suc a la vida i així anar superant tots els entrebancs que hem anat trobant pel camí.

I tantes i tantes coses més. . . .

Per tant avui vull donar-te les gràcies. Gràcies per tot el que m’has donat en el transcurs d’aquets anys, per tot el que hem compartit, per haver fet de mi, millor persona.

No es just seguir sentint-me desafortunada.

Tu ja no ets aquí, però el teu AMOR, roman dintre meu, fort, inesgotable. I així seguirà per sempre. Et dec massa per seguir lamentant-me.

Per tant, es per això que avui vull dir-te a cau d’orella que viuré pensant en lo afortunada que he estat per haver tingut el privilegi d’haver viscut tant temps al teu costat.

Fins a sempre amor”.

CAP D'ANY

BONA NIT AMOR,
PER SEGONA VEGADA ACABA L’ANY SENSE TU.
ARA EN COMENÇA UN ALTRE DE NOU
I AQUEST COM EL PASSAT. . . SENSE TU.

QUE PUC DIR-TE QUE TU NO SÀPIGUES,
CONEIXES CADA RACÓ DE LA MEVA ÀNIMA.
CADA BOCÍ DEL MEU ESSER,
TU SAPS COM EM SENTO QUASI MILLOR QUE JO.

VUL DEMANAR-TE QUE AQUEST ANY QUE COMENÇA,
M’AJUDIS AMB MÉS FORÇA
A RIUE MÉS QUE PLORAR,
A SENTIR-ME MÉS FORTA,
MÉS SERENA QUE ABATUDA,
A ACCEPTAR AQUESTA SOLETAT I LA TEVA ABSÈNCIA.

T’ENVIO UN SAC DE PETONS,
MIL PROMESES D’ESPERANÇA,
UN MILER D’ABRAÇADES,
MIL SOMRIURES I CAP LLÀGRIMA.

T’ENVIO EL MEU AMOR AMB MAJÚSCULES,
COM EL TEU, QUE M’ACOMPANYA.
CADA MATÍ I CADA VESPRE EN EL FONS DE LA MEVA ÀNIMA.

BONA NIT AMOR,
I BON DIA.
EL MEU CARINYO PER A TU PER SEMPRE.

NADAL

Les llums dels carrers
omplen de colors,
les vides dels homes i dones que passen.

Van amunt i avall
caminen seriosos,
com si res al món, fos capaç d'aturar'los.

Doncs si s’aturessin
tant sols un instant,
potser sentiren ressons de campanes.

Campanes que toquen,
antigues nadales,
nadales que ens porten als jorns de d’infància.

Infància perduda
i tant enyorada,
quan Nadal arriba i algú falta a casa.

Però no ens entristim,
que tot enyorant,
trobarem la força per seguir estimant.

I amb els ulls brillants
i franca rialla,
donem-nos les mans i beneïm la taula.

SI POGUÉS. . .

Si pogués escriure’t
Et diria tantes i tantes coses . . . .

Et diria com n’és de difícil viure sense tu.
et diria com t’enyoro,
com n’està de buida la casa sense tu,
intentaria explicar-te la tristesa que sento.
Es tant gran que ho aclapara tot.

Si pogués escriure’t,
et diria com t’estimo,
com n’és de gran aquest amor,
és tan gran que a cops em crema.
T’estimo amb tota la meva ànima.

Si pogués escriure’t,
t’explicaria com estan els nostres fills,
com han madurat, com et troben a faltar,
com t’estimen i et recorden.
Son part del teu llegat.

També et parlaria dels teus amics,
dels meus amics, dels nostres amics.
Son una altre part del teu llegat,
ara per ara s’han convertit en el meu equilibri.
Son quelcom més que bons amics,
son part de la meva família.

Però sé que tot això t’entristiria,
i no voldria entristir-te per res del món.
No et mereixes ni un segon de pena,
ni un instant de tristesa.

Et mereixes estar amb pau,
una pau dolça i tendre,
que ompli la teva ànima
amb tot l’amor que ens has donat
i que ara reps amb escreix.

Descansa amor meu,
descansa i espera’m,
el temps passa volant
i més aviat del que ens imaginem
ens fondrem en una eterna abraçada.

TEMPS

El temps passa
I no minva el meu amor per tu.

Minva el dolor, com minva el plor,
l’angoixa de la teva absència però
no desapareix, segueix aqui.

Penso que ella potser,
romandrà amb mi per sempre.

Per fi, sento que la pau
torna al meu esperit.
Això em dona serenor
per a començar a acceptar.

I és aquesta acceptació
la que m’enforteix i em fa creixer.
La teva absència però.
és com un abisme que s’obre
davant meu cada dia.

T’estimo com sempre,
com mai no he estimat a ningú.
I així serà per anys que passin.

Per tombs que dongui la meva vida,
aquest amor. . . sera etern.

BONA NIT AMOR

M’assec a la terrassa, la casa està buida, en silenci.
Sobre meu milers d’estels espurnegen en la foscor de la nit.
Els observo i alhora cerco la teva mirada. . . .

No la trobo.

Els ulls se m’omplen de llàgrimes i sento un nus que sembla a punt d’esclatar a dintre meu i esmicolar-me.

Sento un dolor tant profund dins de l’ànima. . .

A cops em sento morir de dolor.
Però no, no es mor de tristesa,
tampoc d’enyorança per molt que ho desitgem.
Ja ha passat més d’un any i el dolor segueix aquí, ferm, infinit, inalterable. . .

Mai vaig imaginar que hauria de passar per aquest tràngol,
i tornar a aprendre a viure de nou.
Aprendre a viure sense tu.

Com es fa? No ho sé.

Pas a pas, amb paciència,
caient un jorn i un altre, i tornant a posar-nos drets a l’endemà.

Visc gràcies a tu i per a tu.
Per agrair-te tot l’AMOR que has deixat entre nosaltres,
ha estat un amor tant gran,
que val la pena fer aquest esforç sobrehumà cada jorn.
T’estimo, t’he estimat i t’estimaré.
Et somio, t’he somiat i et somiaré.

Has estat el millor que ha esdevingut a la meva vida.
El millor amic, el meu fidel amant, un marit esplèndid i el pare més després i entregat que he conegut mai.
Amic dels teus amics fins a l’infinit.

Et seguiré cercant entre els estels, en el mar, en el aire. . .
Bona nit AMOR.