![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYpmj4S2NBJ-qdkFIhR8XQ_sY5MFu0bklbXJkshBKl8UhtvS5UasFnt0wyy_6Jh5o7E3-3DyLwKLSpyHYudo6fu3kBf5SjlOdogfWy8OkgRc1BbSyMX3QHHUHlze5Fzgrl_mx8bpi2Iww/s320/montserrat.jpg)
Ja mai més, res no serà com abans,
D’ençà del jorn que vas deixar-me.
El soroll de la pluja,
l'olor d’herba humida,
els estels, la lluna,
el cel tant blau,
el mar immens,
el brogit de les ones,
els ocells, les flors . . .
Llàgrimes temudes,
el cor encongit,
tants somnis trencats,
en un no rés,
sense cap avís,
sense temps,
sense un adéu,
sense tú . . . .
No puc viure sense tú.
D’ençà del jorn que vas deixar-me.
El soroll de la pluja,
l'olor d’herba humida,
els estels, la lluna,
el cel tant blau,
el mar immens,
el brogit de les ones,
els ocells, les flors . . .
Llàgrimes temudes,
el cor encongit,
tants somnis trencats,
en un no rés,
sense cap avís,
sense temps,
sense un adéu,
sense tú . . . .
No puc viure sense tú.