La llum del matí,
entra a la cambra
la son no ha arribat
en tota la nit.
Els pensaments
giravolten sense parar
entren i surten,
pugen i baixen.
Impossibles d’aturar.
L’enyor,
la nostàlgia,
petites coses
que em xuclen
endins…
És tot una roda,
que no puc aturar.
I em miro les mans
i sé que no estan buides.
Son plenes d’amor,
d’amistat, de pau.
D’instants entranyables,
i records inesborrables.
M’acompanyes sempre,
et sento amb mi a tothora.
I així és com trobo la força,
per seguir vivint.
Gràcies per tot,
pel que vares ser,
i el que no vares ser.
Pel que em vas donar,
i el que em vas negar.
Pel teu amor,
i la netedat del teu cor.
Gràcies per estar,
encara que no hi siguis.
Per donar-me la força,
per anar endavant.
Per l’escletxa de llum
que entra a la meva cambra,
la nostra cambra,
entra la teva llum.
La llum que em guia
cada jorn, pas a pas,
en aquest nou camí,
que camino cada dia.
