EL MEU FAR

Com el nostre far,

que dalt del penya-segat,

resta quiet i silent, sempre fidel.

Així, il•lumines tu,

la foscor de les nits més negres.

 Fas que s’esvaeixi

tota penombra,

i amb ella fas fora,

totes les pors.

La teva llum,
guia els meus passos,

m’acompanya i alhora

escalfa el meu cor.
 Tu sempre seràs el meu far.



CONEXIÓ

Et miro, i sé

Em mires, i saps.

No ens calen els mots,

els silencis ens parlen.

És senzill viure al teu món

tens sempre la porta,

oberta de bat a bat.

Et necessito, i hi ets.

Em necessites, i hi soc.

Ens uneix l’amor, l’amistat,

de fa tants anys . . .

Que les nostres ànimes,

són a tocar.

UN SOMNI

Avui, he vist els teus ulls,

la teva boca

es retorçava

en una ganyota

que transmetia dolor.

En aquest moment,

he sentit que em flaquejaven

les forces, i m’he deixat caure.

I quan el meu cor era a punt

de trencar-se , has caigut,

si, tu has caigut sobre meu.

Però el teu cos no pesava,

era una sensació estranya,

i la meva boca,

era a tocar de la teva.

I jo et besava, mentre tu,

a cau d’orella,

hem deies;

Ho sento, amor,

Ho sento….

He obert els ulls,

i el somni s’ha esvaït…

Tu ja no hi eres, però

l’estranya dolçor

de la teva pell,

el so dels teus mots,

han estat dintre meu tot el dia.

Encara t’estimo tantíssim….