divendres, 19 de desembre del 2008

ÉS INJUST

Venarés, India Juny 2008


Voldria ser capaç
de ni que fos per un instant
donar-te tot allò que no tens.

Tant sols un instant,
un somni…
una il·lusió….

Per què sento que t’estic fallant?
Per què em sento tant buida?

Veure el teu dolor,
la teva fam,
el teu esguard,
i el teu somriure,
em produeix tanta tristor,
tanta ràbia….

La teva pobresa,
converteix la meva riquesa
en un malson que m’atrapa
i que em fa mal.

No em coneixes,
però voldria guarir-te,
voldria abraçar-te.

I dir-te que em sap greu,
que sento amb tota l’ànima,
que la teva circumstància
fruit de néixer on vares nàixer
se’m apareix cruelment,
com una immensa injustícia.

Se’m remou tot a dins meu,
i amb aquest mots voldria
que sabessis que t’estimo,
i que faré el que pugui
per ajudar-te.