Silenci feixuc,
en l’estança buida,
tant sols se sent,
el batec del meu cor.
Un gest, un mot,
les hores no passen.
Un prec, un so,
unes fulles que cauen.
De sobte un soroll,
una porta que es tanca.
El cor encongit,
i una gran basarda.
Cap jorn és mesquí,
si tu omples la cambra.
Quan et sento amb mi,
tot torna a la calma.
Un bes, una flor,
una abraçada, un plor.
El teu esguard és sincer,
el teu somriure planer.
T’estimo i t’enyoro,
i se’m remou tot per dins.
Llavors dolçament,
m’acarones l’ànima.
