diumenge, 31 de desembre de 2006

CAP D'ANY

BONA NIT AMOR,
PER SEGONA VEGADA ACABA L’ANY SENSE TU.
ARA EN COMENÇA UN ALTRE DE NOU
I AQUEST COM EL PASSAT. . . SENSE TU.

QUE PUC DIR-TE QUE TU NO SÀPIGUES,
CONEIXES CADA RACÓ DE LA MEVA ÀNIMA.
CADA BOCÍ DEL MEU ESSER,
TU SAPS COM EM SENTO QUASI MILLOR QUE JO.

VUL DEMANAR-TE QUE AQUEST ANY QUE COMENÇA,
M’AJUDIS AMB MÉS FORÇA
A RIUE MÉS QUE PLORAR,
A SENTIR-ME MÉS FORTA,
MÉS SERENA QUE ABATUDA,
A ACCEPTAR AQUESTA SOLETAT I LA TEVA ABSÈNCIA.

T’ENVIO UN SAC DE PETONS,
MIL PROMESES D’ESPERANÇA,
UN MILER D’ABRAÇADES,
MIL SOMRIURES I CAP LLÀGRIMA.

T’ENVIO EL MEU AMOR AMB MAJÚSCULES,
COM EL TEU, QUE M’ACOMPANYA.
CADA MATÍ I CADA VESPRE EN EL FONS DE LA MEVA ÀNIMA.

BONA NIT AMOR,
I BON DIA.
EL MEU CARINYO PER A TU PER SEMPRE.



dilluns, 18 de desembre de 2006

NADAL


Les llums dels carrers
omplen de colors,
les vides dels homes i dones que passen.

Van amunt i avall
caminen seriosos,
com si res al món, fos capaç d'aturar'los.

Doncs si s’aturessin
tant sols un instant,
potser sentiren ressons de campanes.

Campanes que toquen,
antigues nadales,
nadales que ens porten als jorns de d’infància.

Infància perduda
i tant enyorada,
quan Nadal arriba i algú falta a casa.

Però no ens entristim,
que tot enyorant,
trobarem la força per seguir estimant.

I amb els ulls brillants
i franca rialla,
donem-nos les mans i beneïm la taula.

dilluns, 6 de novembre de 2006

SI POGUÉS. . .


Si pogués escriure’t
Et diria tantes i tantes coses . . . .

Et diria com n’és de difícil viure sense tu.
et diria com t’enyoro,
com n’està de buida la casa sense tu,
intentaria explicar-te la tristesa que sento.
Es tant gran que ho aclapara tot.

Si pogués escriure’t,
et diria com t’estimo,
com n’és de gran aquest amor,
és tan gran que a cops em crema.
T’estimo amb tota la meva ànima.

Si pogués escriure’t,
t’explicaria com estan els nostres fills,
com han madurat, com et troben a faltar,
com t’estimen i et recorden.
Son part del teu llegat.

També et parlaria dels teus amics,
dels meus amics, dels nostres amics.
Son una altre part del teu llegat,
ara per ara s’han convertit en el meu equilibri.
Son quelcom més que bons amics,
son part de la meva família.

Però sé que tot això t’entristiria,
i no voldria entristir-te per res del món.
No et mereixes ni un segon de pena,
ni un instant de tristesa.

Et mereixes estar amb pau,
una pau dolça i tendre,
que ompli la teva ànima
amb tot l’amor que ens has donat
i que ara reps amb escreix.

Descansa amor meu,
descansa i espera’m,
el temps passa volant
i més aviat del que ens imaginem
ens fondrem en una eterna abraçada.

dilluns, 29 de maig de 2006

TEMPS


El temps passa
I no minva el meu amor per tu.

Minva el dolor, com minva el plor,
l’angoixa de la teva absència però
no desapareix, segueix aqui.

Penso que ella potser,
romandrà amb mi per sempre.

Per fi, sento que la pau
torna al meu esperit.
Això em dona serenor
per a començar a acceptar.

I és aquesta acceptació
la que m’enforteix i em fa creixer.
La teva absència però.
és com un abisme que s’obre
davant meu cada dia.

T’estimo com sempre,
com mai no he estimat a ningú.
I així serà per anys que passin.
Per tombs que dongui la meva vida,
aquest amor. . . sera etern.

divendres, 7 d’abril de 2006

BONA NIT AMOR

M’assec a la terrassa, la casa està buida, en silenci.
Sobre meu milers d’estels espurnegen en la foscor de la nit.
Els observo i alhora cerco la teva mirada. . . .
No la trobo.

Els ulls se m’omplen de llàgrimes i sento un nus que sembla a punt d’esclatar a dintre meu i esmicolar-me.

Sento un dolor tant profund dins de l’ànima. . .

A cops em sento morir de dolor.
Però no, no es mor de tristesa,
tampoc d’enyorança per molt que ho desitgem.
Ja ha passat més d’un any i el dolor segueix aquí, ferm, infinit, inalterable. . .

Mai vaig imaginar que hauria de passar per aquest tràngol,
i tornar a aprendre a viure de nou.
Aprendre a viure sense tu.
Com es fa? No ho sé.
Pas a pas, amb paciència,
caient un jorn i un altre, i tornant a posar-nos drets a l’endemà.

Visc gràcies a tu i per a tu.
Per agrair-te tot l’AMOR que has deixat entre nosaltres,
ha estat un amor tant gran,
que val la pena fer aquest esforç sobrehumà cada jorn.
T’estimo, t’he estimat i t’estimaré.
Et somio, t’he somiat i et somiaré.

Has estat el millor que ha esdevingut a la meva vida.
El millor amic, el meu fidel amant, un marit esplèndid i el pare més després i entregat que he conegut mai.
Amic dels teus amics fins a l’infinit.

Et seguiré cercant entre els estels, en el mar, en el aire. . .
Bona nit AMOR.

diumenge, 12 de març de 2006

LA NIT




Es quan la nit s’estén damunt meu,
com un gran mantell glaçat,
que el dolor tan ben amagat,
molt endins del meu cor,
s’esmuny sigil·losament,
i esclata amb tota la força.

Es llavors, quan em sento morir,
i miro cel enllà,
i et cerco entre els estels . . . .
Ets allà, amor meu?.

I esdevé el plor,
llarg, amarg, punyent.
I se’m trenca l’ànima,
i el cor s’esmicola en mil trossets.

Potser si que ets allà,
enmig de tots aquells estels,
magnífics i distants, que espurnegen.
Però jo . . . . no t’hi trobo.

I tot aquest plor,
tot el dolor, l’enyor,
fa més gran el meu amor,
i em donen la força,
per seguir caminant sense tu.

dijous, 16 de febrer de 2006

AMB TU





Voldria navegar per tots els mars,

i sentir la sal a la boca . . . . tant sols amb tu.


A l'albada sentir els primers raigs de sol,

damunt la pell . . . . tant sols amb tu.

Als vespres contemplar tots els estels,
i la lluna . . . . tant sols amb tu.

dijous, 5 de gener de 2006

PLORO





Ploro . . . .

De sentir-te lluny,
de saber-te absent,
d’estimar-te tant
de voler-te amb mi
de veure els teus ulls
en el mar immens.

I . . . . ploro.

D’esperar el demà,
d’enyorar el teu cos,
i el teu caminar,
i la teva olor, que encara és aquí,
fent-me recordar,
cada mot, cada gest.

I . . . . ploro,

I em crema el desig,
de cridar ben fort,
per si amb aquest crit,
i aquest sentiment,
pogués travessar,
l’anyorança, l’oblit,
i aixís dolçament,
donar-te la má,
i saber-te amb mi.

I . . . . ploro,

Agraint el temps,
que fa que ens estimem.
Agraint cada bés,
i cada pensament perdut,
tots i cada un dels mots,
i els somriures i els plors,
i els silencis i les flors.

I . . . . ploro,

Ploro, per que t’estimo.