Somrius,
i els ulls,
no poden.
Respires
sense sentir
l’aire.
Somies
sense dormir.
Dorms,
sense somiar.
I penses
que potser…
I creus,
que demà….
I sento,
tendresa
i tristesa.
Un lloc on abocar el sac, on compartir sentiments, tristeses, instants, tot intentant fer poesia. A cops compartint sentiments aquets es tornen menys feixucs...