dijous, 1 de setembre de 2011

MIRANT ENRRERA




Somrius,

i els ulls,

no poden.

Respires

sense sentir

l’aire.

Somies

sense dormir.

Dorms,

sense somiar.

I penses

que potser…

I creus,

que demà….

I sento,

tendresa

i tristesa.

2 comentaris:

Carme ha dit...

A vegades va bé fer un repàs i mira enrere... però sense passar-se, eh? :)

Anna ha dit...

Si que va bé i no pateixis que no em passo. Estic molt bé i per això és ara que PUC mirar enrrera. I em sorprèn com ho veig. Un petó enorme Carme.