Somrius,
i els ulls,
no poden.
Respires
sense sentir
l’aire.
Somies
sense dormir.
Dorms,
sense somiar.
I penses
que potser…
I creus,
que demà….
I sento,
tendresa
i tristesa.
Un amor
Fa 1 dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentarios:
A vegades va bé fer un repàs i mira enrere... però sense passar-se, eh? :)
Si que va bé i no pateixis que no em passo. Estic molt bé i per això és ara que PUC mirar enrrera. I em sorprèn com ho veig. Un petó enorme Carme.
Publica un comentari