divendres, 19 de desembre de 2008

ÉS INJUST

Venarés, India Juny 2008


Voldria ser capaç
de ni que fos per un instant
donar-te tot allò que no tens.

Tant sols un instant,
un somni…
una il·lusió….

Per què sento que t’estic fallant?
Per què em sento tant buida?

Veure el teu dolor,
la teva fam,
el teu esguard,
i el teu somriure,
em produeix tanta tristor,
tanta ràbia….

La teva pobresa,
converteix la meva riquesa
en un malson que m’atrapa
i que em fa mal.

No em coneixes,
però voldria guarir-te,
voldria abraçar-te.

I dir-te que em sap greu,
que sento amb tota l’ànima,
que la teva circumstància
fruit de néixer on vares nàixer
se’m apareix cruelment,
com una immensa injustícia.

Se’m remou tot a dins meu,
i amb aquest mots voldria
que sabessis que t’estimo,
i que faré el que pugui
per ajudar-te.

dimecres, 10 de setembre de 2008

POSTA DE SOL


El sol es pon,
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.

I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.


Com sempre...

Morint,
i tornant a néixer...

I no saps amor,
que donaria
per a que, ni que fos
un sol instant,
el meu cos,
pogués sentir el teu braç,
en aquesta abraçada... eterna.

divendres, 23 de maig de 2008

AL PAIS DELS SOMNIS.......

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha un indret,
al pais dels somnis,
on els llits, tenen llencols,
que fan olor de flors.

Al mati, quan surt el sol,
els ocells canten boniques cancons,
i no xisclen com els corbs.

El cel es tant blau.....
i els nuvols, tant blancs....
El cel tant sols es gris,
els jorns que plou.

I despres de la pluja,
l'aire fa olor a net,
a herba i a terra humida.

El meu desitg,
es que cada vespre,
al tancar els ulls,
m'agafis la ma.

I aixis, ben juntes,
passem la nit,
al pais dels somnis.

diumenge, 11 de maig de 2008

LA TEVA MIRADA

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha una profunda tristor
en el pou de la teva mirada.

Et miro i et somric.
Tu alces les mans,
pidolant una abracada.

M'apropo, t'abraco,
i et beso el front.

T'agafo les mans,
i se't escapa una llagrima,
mentres em mostres
el teu somriure sense dents.

La teva pell,
es com un pergami.
Mentres t'acarono,
puc palpar tots els teus osssos.

Et torno a abracar,
i s'esvaeixen tots els meus dubtes,
les meves preguntes,
les meves tristors.

Et torno a somriure,
mentres t'agraeixo,
tot el que em dones,
sense saber-ho.

Kolkata, maig 2008


dissabte, 10 de maig de 2008

TRES ANYS



Se'm apareix,
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.

Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.

Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.

Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.

El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.

dissabte, 12 d’abril de 2008

NEIX UN NOU DIA


Obro els ulls, neix un nou dia,
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.

El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.

Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.

Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.

Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.

Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.

dissabte, 8 de març de 2008

NIT DE SOMNIS



Nit de somnis,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.

Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.

Ets aquí, a tocar,
obro els braços,
i la teva abraçada
em traspassa la pell.

Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.

Negre nit,
tu ja no hi ets,
la pell i l'ànima però,
encara et senten.

Per un instant,
instant efimer,
he pogut gaudir,
de la teva presència.

Em creia desperta?
ho estava?
Has estat aqui?
....Nit de somnis.

Gràcies per venir a veure'm,
ni que sigui en somnis.

dimecres, 13 de febrer de 2008

LA VIDA ÉS UNA RODA


Cada vespre en arribar,
a la nostra casa,
sento que se’m fon,
una mica l’ànima.

Hi trobo pels recons,
espurnes de somnis,
carícies i petons,
perdudes en el temps.

Per això se’m fon l’ànima,
i tornen les llàgrimes,
hi ha tanta absència,
tanta solitud.

En la foscor et cerco,
sense trobar-te.
En el silenci escolto,
sense sentir-te.

A l’albada el sol
eixuga les llàgrimes
amaga les pors
i m’omple d’esperança.

I això és la vida,
una roda que gira,
i si avui tot és negre,
potser demà serà tot blanc.

divendres, 25 de gener de 2008

PETJADES

Segueixo les teves petjades,
aquelles que vares deixar,
a l’antiga platja,
dels nostres records.

Ressegueixo el rastre,
dels teus dolços sons,
i enfilo les notes,
de la nostre cançó.

I ben embolcallada
dins del teu jersei,
respiro el teu aire
impregnant-me’n la pell.

I tot i així... Com t’enyoro!

dissabte, 5 de gener de 2008

POTSER SÓN AQUETS DIES...

Semblava que havia passat full,
semblava que les coses s’anaven calmant
però de sobte em trobo totalment perduda.

Torno a mirar i mirar les teves fotos,
rellegeixo els teus escrits, les teves cartes
perdo els nervis, les paraules surten de la meva boca
sense poder controlar-les i fereixo als que més estimo.

Tinc la sensació de girar sense control,
l’abisme de la teva absència em supera de tal manera,
que tot és massa feixuc, hi ha massa solitud,
massa tristesa, massa enyorança.

Miro de pensar que son les dates
son elles les que m’estan jugant
una mala passada i que d’ací uns dies
tot serà diferent, més suportable,
tot tornarà a aquella normalitat entre cometes,
que fa que la vida es pugui suportar.