dimecres, 10 de setembre de 2008

POSTA DE SOL


El sol es pon,
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.

I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.


Com sempre...

Morint,
i tornant a néixer...

I no saps amor,
que donaria
per a que, ni que fos
un sol instant,
el meu cos,
pogués sentir el teu braç,
en aquesta abraçada... eterna.

23 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

quin instant fugisser més bell

Carme ha dit...

Preciosa foto! I els teus poemes d'amor ... moments nostalgicament bells

Anna ha dit...

Jesús, ja ho dius bé, fugisser pero bell....

Carme, gracies bonica, un petonet.

zel ha dit...

Preciós tot, la foto, les paraules i el fons entranyablement trist, que diu quina gran persona ha escrit això. Petons, bonica!

Anna ha dit...

Gràcies Zel, quines coses més boniques em dius. Un petonet.

Nuria (fenix) ha dit...

Hola , avui he trovat aquest altre blog , cada dia hi passare a donar-hi un tomb .
Grácies per compartir. nuria

rebaixes ha dit...

Quina suavitat, el sentiment rellisca i el pensament s'esbargeix confonent-se en el desig i arribada de l'abraçada. Que bell!! Anton.

Anna ha dit...

Nuria, aqui escric de tant en tant, gràcies a tú per visitar-me. Un petonet.

Anna ha dit...

Gràcies Antón. L'abraçada.... tant enyorada!!!! Ara passaré per casa teva. Un petonet

labruixoleta ha dit...

a mi m'ha semblat que el podies sentir el seu braç damunt el teu cos, en aquell momentet, davant la posta de sol...

t'envio una abraçada ben forta, espero que la puguis notar, tb :-)***

Anna ha dit...

BRUIXOLETA, Si que el sentia... Gràcies bonica també sento la teva abraçada, sé que surt de ben endins.
Petonets.

rebaixes ha dit...

Va,filla, que has de abocar la preciositat de les teves idees.
Clar, sempre que es pugui. Gràcies per la visita. Anton.

Uribetty ha dit...

Molt maco, m'ha encantat, de veritat.
Una abraçada.

barbollaire ha dit...

ullassos sóc un cas... de sobte, avui, he recordat que tens més blogs (ho sé, ho sé, això és soluciona posant un link a casa, perdò, perdò, perdò...)
I he llegit un fotimer de coses que tenia pendents...
Encara tinc la pell de gallina (bé, de gall...)
Hi ha tanta tendresa, dolçor, sentiments, emocions...

Jo que no sóc res ni ningú, amb el teu permís, t'abraço i et deixo un petonet petit i dolç...
com la carícia del sol els capvespres més lluminosos .

Gràcies, Anna, nina... Per les teves paraules.
Per tu.
:¬)***

Anna ha dit...

REBAIXES,

Ja ho dius tu, sempre que es pugui... Gràcies wappo, un petonet.

Anna ha dit...

URIBETTY. Gràcies, m'encanta que passeu per aqui i que a sobre us agradi el que hi deixo... Un petonet.

Anna ha dit...

ESTIMAT POETA,

Perdonat, perdonat... que t'he de dir, si ja t'ho has dit tot tu.... he,he,he... Deus haver llegit molt per a que se't poses la pell de gall/ina... no?
Gràcies per aquesta anraçada de sol al capvespre, jo també t'envio un peto dolç, amb permis i sense... Gràcies precios.

rebaixes ha dit...

Celebro que les ciretes de pastor que diem per aquí, et soni més d'arboç,´És a l'arbre que li diem i en consonància.../Voldria veure't més activa. Quan llegeixo el que fan altres gaudeixo com si ho fes jo. M'encanta llegir els pensament que verteixen persones que no conec i és dificil ens trobem mai. Aquí és el lloc en que un pot somniar.Anton.

merike ha dit...

Desitjo que era més jove per aprendre aquesta llengua!

No és igual llegir amb un traductor..

Carles Casanovas ha dit...

Veig que mirem les mateixes coses i
tenim sentiments propers. Som un grup
de Blogaires que s'ens veu el llautó.
Es maco oi...?

Anna ha dit...

CARLES,

Si que és maco. I també s'ens veu el llautó, he,he,he...

robelfu ha dit...

M'has recordat a una alba a la platja, on el sol reneix d'entre les aigües per regalar-nos la seva dolça existència. En un poema preciós, gràcies per les teves paraules.
Un petonàs

Joana ha dit...

Si existís la màgia de veritat...si poguéssim fer-ne , de màgia...Quin instant tan dens!
Una abraçada!