El sol es pon,
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.
I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.
I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.
Com sempre...
Morint,
i tornant a néixer...
I no saps amor,
que donaria
per a que, ni que fos
un sol instant,
el meu cos,
pogués sentir el teu braç,
en aquesta abraçada... eterna.
23 comentaris:
quin instant fugisser més bell
Preciosa foto! I els teus poemes d'amor ... moments nostalgicament bells
Jesús, ja ho dius bé, fugisser pero bell....
Carme, gracies bonica, un petonet.
Preciós tot, la foto, les paraules i el fons entranyablement trist, que diu quina gran persona ha escrit això. Petons, bonica!
Gràcies Zel, quines coses més boniques em dius. Un petonet.
Hola , avui he trovat aquest altre blog , cada dia hi passare a donar-hi un tomb .
Grácies per compartir. nuria
Quina suavitat, el sentiment rellisca i el pensament s'esbargeix confonent-se en el desig i arribada de l'abraçada. Que bell!! Anton.
Nuria, aqui escric de tant en tant, gràcies a tú per visitar-me. Un petonet.
Gràcies Antón. L'abraçada.... tant enyorada!!!! Ara passaré per casa teva. Un petonet
a mi m'ha semblat que el podies sentir el seu braç damunt el teu cos, en aquell momentet, davant la posta de sol...
t'envio una abraçada ben forta, espero que la puguis notar, tb :-)***
BRUIXOLETA, Si que el sentia... Gràcies bonica també sento la teva abraçada, sé que surt de ben endins.
Petonets.
Va,filla, que has de abocar la preciositat de les teves idees.
Clar, sempre que es pugui. Gràcies per la visita. Anton.
Molt maco, m'ha encantat, de veritat.
Una abraçada.
ullassos sóc un cas... de sobte, avui, he recordat que tens més blogs (ho sé, ho sé, això és soluciona posant un link a casa, perdò, perdò, perdò...)
I he llegit un fotimer de coses que tenia pendents...
Encara tinc la pell de gallina (bé, de gall...)
Hi ha tanta tendresa, dolçor, sentiments, emocions...
Jo que no sóc res ni ningú, amb el teu permís, t'abraço i et deixo un petonet petit i dolç...
com la carícia del sol els capvespres més lluminosos .
Gràcies, Anna, nina... Per les teves paraules.
Per tu.
:¬)***
REBAIXES,
Ja ho dius tu, sempre que es pugui... Gràcies wappo, un petonet.
URIBETTY. Gràcies, m'encanta que passeu per aqui i que a sobre us agradi el que hi deixo... Un petonet.
ESTIMAT POETA,
Perdonat, perdonat... que t'he de dir, si ja t'ho has dit tot tu.... he,he,he... Deus haver llegit molt per a que se't poses la pell de gall/ina... no?
Gràcies per aquesta anraçada de sol al capvespre, jo també t'envio un peto dolç, amb permis i sense... Gràcies precios.
Celebro que les ciretes de pastor que diem per aquí, et soni més d'arboç,´És a l'arbre que li diem i en consonància.../Voldria veure't més activa. Quan llegeixo el que fan altres gaudeixo com si ho fes jo. M'encanta llegir els pensament que verteixen persones que no conec i és dificil ens trobem mai. Aquí és el lloc en que un pot somniar.Anton.
Desitjo que era més jove per aprendre aquesta llengua!
No és igual llegir amb un traductor..
Veig que mirem les mateixes coses i
tenim sentiments propers. Som un grup
de Blogaires que s'ens veu el llautó.
Es maco oi...?
CARLES,
Si que és maco. I també s'ens veu el llautó, he,he,he...
M'has recordat a una alba a la platja, on el sol reneix d'entre les aigües per regalar-nos la seva dolça existència. En un poema preciós, gràcies per les teves paraules.
Un petonàs
Si existís la màgia de veritat...si poguéssim fer-ne , de màgia...Quin instant tan dens!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada