diumenge, 4 d’octubre de 2009

RES MÉS NO QUEDA...



Existència que tant sols te sentit,

si tu ets en cada espurna de somni,

en cada esquitx d’onada,

en tot l’esplendor d’aquesta lluna

que em deixa sense ale.


Somio els teus ulls i els teus llavis,

escolto els teus infinits silencis,

la teva pell, en la meva pell

es fon en un meandre

que flueix sense trobar-se.


Ben endins sento que el foc

del desig i l’enyorança,

m’estreny l’ànima fins al límit.


La lluna amb tot els seu esplendor

m’abraça amb la generositat

dels que saben del cert

que res més no queda.

divendres, 19 de juny de 2009

La India. Vídeo cooperación vicente ferrer

A un home profundament bo,
que tenia un somni
que sabia compartir
amb la misèria...

Amb tot el meu respecte
i tot el meu agraïment
per la gran tasca realitzada
i l’esperança que desprèn.

Que els àngels t’acompanyin,
en el teu nou viatge.

Fins a sempre Vicenç.

divendres, 5 de juny de 2009

LA BARANA DELS TEUS DITS













El frec de la teva pell,
m’acarona, m’acotxa,
i poc a poc m’enlairo
entre gemecs i sospirs.

En la solitud de la cambra
recordo cada instant viscut
i em quedo sense ale
gronxant-me lentament
a la barana dels teus dits.


dijous, 14 de maig de 2009

UNA FLOR


La teva essència

m’impregna l’ànima.


Els teus colors

em fan brillar els ulls.


La teva olor

m’alegra el cor.


Contemplo

la teva bellesa

immensa

i alhora efímera.


I en aquest instant

me’n adono

que la vida

és així d’efímera.


I és per això que

m’impregno

et miro

t’oloro....


Per tal de gaudir

al màxim

de tots aquets dons.



divendres, 3 d’abril de 2009

NÚVOLS GRISOS


Núvols grisos

que s’escapcen

que es trenquen

que es buiden.


Sense saber-ho

sense voler-ho

perden l’essència

tot el que tenen.


I ho fan en un gest

tant senzill

com generós

tant inconscient

com màgic.


Avui la terra és humida,

l’herba és ben molla,

i l’aire fa olor de net.


I jo m'asseuré

al marge del cami nostre

i ompliré l'ànima

amb aquest aire nou.



dissabte, 28 de març de 2009

LA TEVA LLUM



La llum del matí,

entra a la cambra

la son no ha arribat

en tota la nit.


Els pensaments

giravolten sense parar

entren i surten,

pugen i baixen.


Impossibles d’aturar.


L’enyor,

la nostàlgia,

petites coses

que em xuclen

endins…


És tot una roda,

que no puc aturar.


I em miro les mans

i sé que no estan buides.

Son plenes d’amor,

d’amistat, de pau.


D’instants entranyables,

i records inesborrables.

M’acompanyes sempre,

et sento amb mi a tothora.


I així és com trobo la força,

per seguir vivint.


Gràcies per tot,

pel que vares ser,

i el que no vares ser.


Pel que em vas donar,

i el que em vas negar.

Pel teu amor,

i la netedat del teu cor.


Gràcies per estar,

encara que no hi siguis.

Per donar-me la força,

per anar endavant.


Per l’escletxa de llum

que entra a la meva cambra,

la nostra cambra,

entra la teva llum.


La llum que em guia

cada jorn, pas a pas,

en aquest nou camí,

que camino cada dia.

divendres, 20 de març de 2009

ENDINS


Tanco els ulls,

sento la remor del mar,

el brogit del vent.


Intueixo la bellesa

que m’envolta

però em nego

a obrir el ulls.


Vull restar així,

en silenci,

tant sols escoltant,

sentint, desitjant.


Els dits s’entortolliguen,

el batec del cor s’accelera,

voldria ser capaç,

ni que fos tant sols un instant,

de poder transmetre’t

el que sento,

tot l’amor que m’aclapara,

que m’engoleix.


Quants cops vaig voler dir…

i no vaig dir.


Quants cops vaig voler fer…

i no vaig fer.


Si pogués tornar enrere…

Si poguessis venir..

Si tot fos… o no fos…


T’estimo, avui, ara i sempre.

dissabte, 24 de gener de 2009

NITS DE SILENCIS


Silenci feixuc,

en l’estança buida,

tant sols se sent,

el batec del meu cor.


Un gest, un mot,

les hores no passen.

Un prec, un so,

unes fulles que cauen.


De sobte un soroll,

una porta que es tanca.

El cor encongit,

i una gran basarda.


Cap jorn és mesquí,

si tu omples la cambra.

Quan et sento amb mi,

tot torna a la calma.


Un bes, una flor,

una abraçada, un plor.

El teu esguard és sincer,

el teu somriure planer.


T’estimo i t’enyoro,

i se’m remou tot per dins.

Llavors dolçament,

m’acarones l’ànima.



dilluns, 12 de gener de 2009

JUNTS PER SEMPRE


Les meves mans

amb les teves mans,

els teus ulls

en els meus ulls.


L’albada il·lumina

tènuement la cambra,

on tants cops s’han fos

els nostres cossos nus.


Ara es fonen les nostres ànimes,

en una abraçada tendra

i alhora ferma,

que flueix com una onada


Els nostres cors

somriuen entre

silencis còmplices

i mots perduts.


I en aquesta complicitat

sorgeix la màgia,

que nodreix cada instant

de les nostres vides.