dissabte, 24 de gener de 2009

NITS DE SILENCIS


Silenci feixuc,

en l’estança buida,

tant sols se sent,

el batec del meu cor.


Un gest, un mot,

les hores no passen.

Un prec, un so,

unes fulles que cauen.


De sobte un soroll,

una porta que es tanca.

El cor encongit,

i una gran basarda.


Cap jorn és mesquí,

si tu omples la cambra.

Quan et sento amb mi,

tot torna a la calma.


Un bes, una flor,

una abraçada, un plor.

El teu esguard és sincer,

el teu somriure planer.


T’estimo i t’enyoro,

i se’m remou tot per dins.

Llavors dolçament,

m’acarones l’ànima.



10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quan li dius que l'enyores ve a acaronar-te l'ànima... És preciós!!

Carles Casanovas ha dit...

Quasi res noia de cristall
transparent i lluminos.
Una llàgrima i un bes,
quasi res noia...l'ànima.

Carme ha dit...

Doncs jo em quedo amb:

Cap jorn és mesquí,

si tu omples la cambra.

Quan et sento amb mi,

tot torna a la calma.

Em sembla que té una força impressionant i que tendrament amb el record i amb el somni, tot depèn de tu mateixa.

Una abraçada.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

No plores aigua i sal
com si la mar t'humitejàs la cara,
sinó espurnes de foc
que t'encenen la mirada.

Plores,
per una persona a qui estimares
però que mai et va voler estimar.

Anna ha dit...

ASSUMPTE, Gràcies bonica, és així. Peonets.

CARLES, renoi quines coses més boniques que em dius, gràcies.
Un petó.

CARME, al final, les coses interiors sempre depenen d'un mateix. Gràcies i petonets.

TE LA MA MARIA, si que em va estimar, i tant que em va estimar, a cops em va estimar tant que amb ell li semblava que no era del tot normal, sentir el mateix amor després de quasi trenta anys.... Va ser un ser molt especial i magnific. Ploro per què ja no hi és. Petonets.

Albanta ha dit...

Hola Anna, et passe un meme que m'han fet arribar a mi... al meu blog el trobaràs!!

Petons

zel ha dit...

Prewciós, l'enyor porta el consol d'una presència mai oblidada...

Striper ha dit...

Passat per casa meva tens una cosa.

mq ha dit...

lent i llarg lament
colpeja el cor
records que fan mal
enyor punyent
les lletres com si tinguessin veu criden i ploren
agafant vida pròpia
sospirs que s'escolen perduts pels espais amarats de records
salut estimada!

MIA ha dit...

Es preciós, escrius molt bé, seguiré el teu blog molt atenta. abraçada. mia