divendres, 20 de març de 2009

ENDINS


Tanco els ulls,

sento la remor del mar,

el brogit del vent.


Intueixo la bellesa

que m’envolta

però em nego

a obrir el ulls.


Vull restar així,

en silenci,

tant sols escoltant,

sentint, desitjant.


Els dits s’entortolliguen,

el batec del cor s’accelera,

voldria ser capaç,

ni que fos tant sols un instant,

de poder transmetre’t

el que sento,

tot l’amor que m’aclapara,

que m’engoleix.


Quants cops vaig voler dir…

i no vaig dir.


Quants cops vaig voler fer…

i no vaig fer.


Si pogués tornar enrere…

Si poguessis venir..

Si tot fos… o no fos…


T’estimo, avui, ara i sempre.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Transmets sense cap dubte, allò que dius que coldries transmetre i segur que d'una manera o altra li arriba.

Petons preciosa.

Anna ha dit...

Gràcies Carme. Petonets dolços.

Albanta ha dit...

Sempre es queden coses per dir i per fer, però estic segura que vas dir i vas fer moltíssim més del que penses... I que ell ho sap.
Com sap que l'estimes ara i sempre.

Una abraçada nineta!!

Anna ha dit...

Una abraçada Albanta i gràcies.

mq ha dit...

(fantàstic, sublim, magnífic, buf..., música, bravo, increïble, genial, preciós...)
m'ha agradat moltíssim!!!
salut estimada!!

Anna ha dit...

Gràcies Mq, renoi m'has fet posar vermella... hehehe...
M'al·legro que t'hagi agradat.
Petonets