Hi ha un indret,
al pais dels somnis,
on els llits, tenen llencols,
que fan olor de flors.
Al mati, quan surt el sol,
els ocells canten boniques cancons,
i no xisclen com els corbs.
El cel es tant blau.....
i els nuvols, tant blancs....
El cel tant sols es gris,
els jorns que plou.
I despres de la pluja,
l'aire fa olor a net,
a herba i a terra humida.
El meu desitg,
es que cada vespre,
al tancar els ulls,
m'agafis la ma.
I aixis, ben juntes,
passem la nit,
al pais dels somnis.
divendres, 23 / maig / 2008
diumenge, 11 / maig / 2008
LA TEVA MIRADA
Hi ha una profunda tristor
en el pou de la teva mirada.
Et miro i et somric.
Tu alces les mans,
pidolant una abracada.
M'apropo, t'abraco,
i et beso el front.
T'agafo les mans,
i se't escapa una llagrima,
mentres em mostres
el teu somriure sense dents.
La teva pell,
es com un pergami.
Mentres t'acarono,
puc palpar tots els teus osssos.
Et torno a abracar,
i s'esvaeixen tots els meus dubtes,
les meves preguntes,
les meves tristors.
Et torno a somriure,
mentres t'agraeixo,
tot el que em dones,
sense saber-ho.
Kolkata, maig 2008
en el pou de la teva mirada.
Et miro i et somric.
Tu alces les mans,
pidolant una abracada.
M'apropo, t'abraco,
i et beso el front.
T'agafo les mans,
i se't escapa una llagrima,
mentres em mostres
el teu somriure sense dents.
La teva pell,
es com un pergami.
Mentres t'acarono,
puc palpar tots els teus osssos.
Et torno a abracar,
i s'esvaeixen tots els meus dubtes,
les meves preguntes,
les meves tristors.
Et torno a somriure,
mentres t'agraeixo,
tot el que em dones,
sense saber-ho.
Kolkata, maig 2008
dissabte, 10 / maig / 2008
TRES ANYS
Se'm apareix,
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.
Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.
Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.
Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.
El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.
Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.
Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.
Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.
El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.
dissabte, 12 / abril / 2008
NEIX UN NOU DIA
Obro els ulls, neix un nou dia,
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.
El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.
Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.
Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.
Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.
Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.
El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.
Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.
Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.
Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.
Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.
dissabte, 8 / març / 2008
NIT DE SOMNIS
Nit de somnis,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.
Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.
Ets aquí, a tocar,
obro els braços,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.
Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.
Ets aquí, a tocar,
obro els braços,
i la teva abraçada
em traspassa la pell.
Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.
Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.
Negre nit,
tu ja no hi ets,
la pell i l'ànima però,
encara et senten.
Per un instant,
instant efimer,
he pogut gaudir,
de la teva presència.
Em creia desperta?
ho estava?
Has estat aqui?
....Nit de somnis.
Gràcies per venir a veure'm,
ni que sigui en somnis.
dimecres, 13 / febrer / 2008
LA VIDA ÉS UNA RODA
Cada vespre en arribar,
a la nostra casa,
sento que se’m fon,
una mica l’ànima.
Hi trobo pels recons,
espurnes de somnis,
carícies i petons,
perdudes en el temps.
Per això se’m fon l’ànima,
i tornen les llàgrimes,
hi ha tanta absència,
tanta solitud.
En la foscor et cerco,
sense trobar-te.
En el silenci escolto,
sense sentir-te.
A l’albada el sol
eixuga les llàgrimes
amaga les pors
i m’omple d’esperança.
I això és la vida,
una roda que gira,
i si avui tot és negre,
potser demà serà tot blanc.
a la nostra casa,
sento que se’m fon,
una mica l’ànima.
Hi trobo pels recons,
espurnes de somnis,
carícies i petons,
perdudes en el temps.
Per això se’m fon l’ànima,
i tornen les llàgrimes,
hi ha tanta absència,
tanta solitud.
En la foscor et cerco,
sense trobar-te.
En el silenci escolto,
sense sentir-te.
A l’albada el sol
eixuga les llàgrimes
amaga les pors
i m’omple d’esperança.
I això és la vida,
una roda que gira,
i si avui tot és negre,
potser demà serà tot blanc.
divendres, 25 / gener / 2008
PETJADES
Segueixo les teves petjades,aquelles que vares deixar,
a l’antiga platja,
dels nostres records.
Ressegueixo el rastre,
dels teus dolços sons,
i enfilo les notes,
de la nostre cançó.
I ben embolcallada
dins del teu jersei,
respiro el teu aire
impregnant-me’n la pell.
I tot i així... Com t’enyoro!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
