divendres, 9 de març de 2012

APRENDRE


LA VIDA A FORÇA DE COPS,
M’HA FET APRENDRE
 EL QUE ÉS IMPORTANT.
SON LES PETITES COSES,
L’AVUI, L’ARA, L’INSTANT.
L’AMOR, L’AMISTAT,
ELS SOMRIURES, ELS SOMNIS.
NO DEIXO D’APRENDRE,
NO PERDO EL SOMRIURE,
MALGRAT LES TRISTESES,
MALGRAT LES PÈRDUES….
EL MEU COR BATEGA,
I SENT, SENT QUE…
LA LLUNA ÉS PRECIOSA,
COM EL MAR, EL FOC, EL VENT.
I L’UNIC QUE QUEDA, ÉS L’AMOR.
L’AMOR, ÉS LA CONEXIÓ,
ÉS EL QUE ENS UNEIX ETERNAMENT
A TOT ALLÓ QUE HEM PERDUT,
A TOT ALLÓ QUE ENYOREM.
EL CAMÍ  ÉS, TAL COM NOSALTRES DECIDIM
QUE SIGUI, TRIST, ALEGRE, DUR, PLANER…
ÉS A LES NOSTRES MANS,  COM VIURE.
NO DEIXIS MAI D’APRENDRE,
NI DE PLORAR, NI DE SOMRIURE,
NI D’ESTIMAR…. MAI.
ESTIMA AMB TOTES LES TEVES FORCES,
I VIU PER SEMPRE,
AMB EL SOMRIURE ALS LLAVIS.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

A mi em costa moltíssim comentar la poesia, sóc negada, però els teus versos es noten sortits del cor :-)
La foto, tan maca, invitació a entrar... i la versió de la CARME, impressionant! :-))

Anna ha dit...

Gràcies Assumpta, la Carme és una artista i m'ha emocionat. La veritat és que sempre que escric em surt de ben endins.
Petonets preciosa!

Productos virtuales ha dit...

Que bé que t'ho prenguis de manera positiva!!! Et segueixo!! Passa't quan vulguis pel meu humil bloc. Una abraçada :*

Marta ha dit...

Ups, m'he equivocat de compte... Si tot va bé, és aquest! petons