Les meves mans
amb les teves mans,
els teus ulls
en els meus ulls.
L’albada il·lumina
tènuement la cambra,
on tants cops s’han fos
els nostres cossos nus.
Ara es fonen les nostres ànimes,
en una abraçada tendra
i alhora ferma,
que flueix com una onada
Els nostres cors
somriuen entre
silencis còmplices
i mots perduts.
I en aquesta complicitat
sorgeix la màgia,
que nodreix cada instant
de les nostres vides.
12 comentaris:
Anna, és una preciositat de poema, i a més a més té un to diferent dels d'abans, que m'agrada molt i em fa sentir bé. Com si tot fos possible malgrat tot, com si tot al final tingués una visió positiva, com a mi m'agradaria creure. Anna, aprenc sempre de sentiments, amb tu. Gràcies i una abraçada.
Gràcies Carme, la visió tant sols podem donar-li nosaltres mateixos. Així que t'ho pots creure, si vols.
Petons.
ho saps, oi, ullassos, que has escrit una meravella?
Què has posat silencis a la llum, sons als esguards, colors als somriures?
Que has dibuixat màgia feta de tendreses...
Una abraçada llarga.
una bosseta de petonets dolços
:¬)********
Quina preciositat, un bon tros de sentiments, mai millor dit... petons!
Barbollaire, tu si que ets una meravella, jo quan llegeixo els teus poemes em quedo muda, mai no se que dir-te i tu... sempre tens coses tendres per dir-me. Gràcies de cor, ets un esser molt especial.
Un sac de petons màgics*********
Gràcies Zel, els sentiments son el que em fan escriure, brollen sense quasi voler-ho. Petonets!
I que duri per molts anys.
M'ha encantat!
Una preciositat! Arribar a aquesta complicitat, quin somni!
un poema preciós!!!
que aquesta complicitat perduri sempre!
Salva,Cèlia i Rits,
Durarà per sempre, per què ell sempre estarà dins del meu cor, mai deixaré d'estimar-lo, ja que ell va ser la persona més important de la meva vida.
Gràcies.
És etern, oi?... Tot el que ha estat, segueix sent present i real dins nostre: ÉS.
Si Assumpta, ÉS.
Gràcies bonica, un petonet.
Publica un comentari a l'entrada