dilluns, 12 de gener del 2009

JUNTS PER SEMPRE


Les meves mans

amb les teves mans,

els teus ulls

en els meus ulls.


L’albada il·lumina

tènuement la cambra,

on tants cops s’han fos

els nostres cossos nus.


Ara es fonen les nostres ànimes,

en una abraçada tendra

i alhora ferma,

que flueix com una onada


Els nostres cors

somriuen entre

silencis còmplices

i mots perduts.


I en aquesta complicitat

sorgeix la màgia,

que nodreix cada instant

de les nostres vides.

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Anna, és una preciositat de poema, i a més a més té un to diferent dels d'abans, que m'agrada molt i em fa sentir bé. Com si tot fos possible malgrat tot, com si tot al final tingués una visió positiva, com a mi m'agradaria creure. Anna, aprenc sempre de sentiments, amb tu. Gràcies i una abraçada.

Anna ha dit...

Gràcies Carme, la visió tant sols podem donar-li nosaltres mateixos. Així que t'ho pots creure, si vols.
Petons.

Barbollaire ha dit...

ho saps, oi, ullassos, que has escrit una meravella?

Què has posat silencis a la llum, sons als esguards, colors als somriures?

Que has dibuixat màgia feta de tendreses...

Una abraçada llarga.
una bosseta de petonets dolços
:¬)********

zel ha dit...

Quina preciositat, un bon tros de sentiments, mai millor dit... petons!

Anna ha dit...

Barbollaire, tu si que ets una meravella, jo quan llegeixo els teus poemes em quedo muda, mai no se que dir-te i tu... sempre tens coses tendres per dir-me. Gràcies de cor, ets un esser molt especial.
Un sac de petons màgics*********

Anna ha dit...

Gràcies Zel, els sentiments son el que em fan escriure, brollen sense quasi voler-ho. Petonets!

Salva Piqueras ha dit...

I que duri per molts anys.

M'ha encantat!

Cèlia ha dit...

Una preciositat! Arribar a aquesta complicitat, quin somni!

rits ha dit...

un poema preciós!!!

que aquesta complicitat perduri sempre!

Anna ha dit...

Salva,Cèlia i Rits,

Durarà per sempre, per què ell sempre estarà dins del meu cor, mai deixaré d'estimar-lo, ja que ell va ser la persona més important de la meva vida.
Gràcies.

Assumpta ha dit...

És etern, oi?... Tot el que ha estat, segueix sent present i real dins nostre: ÉS.

Anna ha dit...

Si Assumpta, ÉS.
Gràcies bonica, un petonet.