divendres, 3 d’abril de 2009

NÚVOLS GRISOS


Núvols grisos

que s’escapcen

que es trenquen

que es buiden.


Sense saber-ho

sense voler-ho

perden l’essència

tot el que tenen.


I ho fan en un gest

tant senzill

com generós

tant inconscient

com màgic.


Avui la terra és humida,

l’herba és ben molla,

i l’aire fa olor de net.


I jo m'asseuré

al marge del cami nostre

i ompliré l'ànima

amb aquest aire nou.



9 comentaris:

Cèlia ha dit...

Núvols generosos per omplir l'ànima... quina preciositat!

Anna ha dit...

Gràcies Cèlia. Bona setmana.

mq ha dit...

omplir d'aire nou sempre va bé
salut estimada!

zel ha dit...

Vols dir que al teu cor hi cap més bondat? Més generositat? el tens que vessa, princesa!

Anna ha dit...

Si mq, sempre va bé. Petonicos.

Zel, em mires amb bons ulls preciosa, en realitat soc del més normalet. Petons bonica.

Carme ha dit...

Doncs omple't de tots els aires nous que necessitis!

Que descansis aquests dies, bonica!

Anna ha dit...

Gràcies Carme!

Tu també, descansa i gaudeix d'aquets dies.
Petonets.

dona ha dit...

Soc nova en aquest mòn però llegir els teus versos m'ha omplert de pau i serenitat. Gràcies per voler-los compartir.

Albanta ha dit...

Quant m'agrada llegir-te!!!
Que tingues molt bon dia guapa!!