Núvols grisos
que s’escapcen
que es trenquen
que es buiden.
Sense saber-ho
sense voler-ho
perden l’essència
tot el que tenen.
I ho fan en un gest
tant senzill
com generós
tant inconscient
com màgic.
Avui la terra és humida,
l’herba és ben molla,
i l’aire fa olor de net.
I jo m'asseuré
al marge del cami nostre
i ompliré l'ànima
amb aquest aire nou.
9 comentaris:
Núvols generosos per omplir l'ànima... quina preciositat!
Gràcies Cèlia. Bona setmana.
omplir d'aire nou sempre va bé
salut estimada!
Vols dir que al teu cor hi cap més bondat? Més generositat? el tens que vessa, princesa!
Si mq, sempre va bé. Petonicos.
Zel, em mires amb bons ulls preciosa, en realitat soc del més normalet. Petons bonica.
Doncs omple't de tots els aires nous que necessitis!
Que descansis aquests dies, bonica!
Gràcies Carme!
Tu també, descansa i gaudeix d'aquets dies.
Petonets.
Soc nova en aquest mòn però llegir els teus versos m'ha omplert de pau i serenitat. Gràcies per voler-los compartir.
Quant m'agrada llegir-te!!!
Que tingues molt bon dia guapa!!
Publica un comentari a l'entrada