divendres, 5 de juny de 2009

LA BARANA DELS TEUS DITS













El frec de la teva pell,
m’acarona, m’acotxa,
i poc a poc m’enlairo
entre gemecs i sospirs.

En la solitud de la cambra
recordo cada instant viscut
i em quedo sense ale
gronxant-me lentament
a la barana dels teus dits.


8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un bon lloc per recordar, la barana dels dits que estimes.
Moltes gràcies pels teus versos, i a veure si es va animant encara més gent. Ja he arribat a 40 col.laboracions!

Carme ha dit...

Preciosa col·laboració!

Anna ha dit...

Gràcies a tu Jesús per deixar-nos participar. Un luxe!

Gràcies Carme.

barbollaire ha dit...

Uaaaaalàaaaaaa!!!
Ullassos en technicolor!
Quina preciositat.
Quanta tendresa!

Un petonàs enorme, nina
:¬)***********

Anna ha dit...

Ja,ja,ja... encara em faràs posar vermella. Gràcies wappo!
Petonets.

zel ha dit...

Ostres Anna, quina bellísima cançó de amor...preciosa!!!

Anna ha dit...

Moltes gràcies Zel.

mq ha dit...

bon escrit
salut!