El frec de la teva pell,
m’acarona, m’acotxa,
i poc a poc m’enlairo
entre gemecs i sospirs.
En la solitud de la cambra
recordo cada instant viscut
i em quedo sense ale
gronxant-me lentament
a la barana dels teus dits.
i poc a poc m’enlairo
entre gemecs i sospirs.
En la solitud de la cambra
recordo cada instant viscut
i em quedo sense ale
gronxant-me lentament
a la barana dels teus dits.
8 comentaris:
un bon lloc per recordar, la barana dels dits que estimes.
Moltes gràcies pels teus versos, i a veure si es va animant encara més gent. Ja he arribat a 40 col.laboracions!
Preciosa col·laboració!
Gràcies a tu Jesús per deixar-nos participar. Un luxe!
Gràcies Carme.
Uaaaaalàaaaaaa!!!
Ullassos en technicolor!
Quina preciositat.
Quanta tendresa!
Un petonàs enorme, nina
:¬)***********
Ja,ja,ja... encara em faràs posar vermella. Gràcies wappo!
Petonets.
Ostres Anna, quina bellísima cançó de amor...preciosa!!!
Moltes gràcies Zel.
bon escrit
salut!
Publica un comentari a l'entrada