dissabte, 10 de maig de 2008

TRES ANYS



Se'm apareix,
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.

Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.

Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.

Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.

El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.

4 comentaris:

Arare ha dit...

Sempre tindran la sort que els recordarem joves :)

Ana ,et llegeixo sovint, encara que no cada dia i m'agrada molt el que escrius. Em commou. El que em passa és que de vegades no em veig en cor de deixar-te comentaris perquè me'n vaig del teu bloc amb la pell de gallina.

Una abraçada.

Anna ha dit...

Si Arare, sempre joves.... Tu com jo has tastat l'amarg gust de la pèrdua i sé que ho comprens.

T'entenc molt bé i no pateixis si no deixes comentaris, el que de tant en tant em dius, m'erriba a l'ànima.
Una abraçada per a tu també.

Assumpta ha dit...

La veritat és que no sé què dir... però he estat incapaç de passar, llegir aixó tan preciós, tan sentit, i marxar com si res...

Una abraçada :-)

Anna ha dit...

Gràcies Assumpta, una abraçada per a tu també.