Obro els ulls, neix un nou dia,
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.
El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.
Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.
Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.
Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.
Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.
El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.
Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.
Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.
Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.
Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.
6 comentaris:
Gràcies per visitar el meu blog i posar un comentari. Entre altres coses, m'ha permès conèixer el teu blog i afegir-lo a la llista d'enllaços de Blocs literaris.
Salutacions.
Gràcies a tu, per afegir-me a la llista de Blocs literaris, em sento afalagada.
Fins aviat.
Preciós poema d'amor, Anna.
Molt i molt bon nou dia!
Gràcies Carme, com sempre em dones molts ànims.
Petonets.
Hola Anna fa dies que no passo per aquí, però avui m'han caigut quatre paraules de la butxaca...
Temps a l’enclusa...
El temps
traspassa
totes les muralles.
Temps
sense temps.
Profunditat
que traspassa
tots els calendaris.
Temps al bressol
de les hores.
A poc a poc
sempre endavant.
Temps a l’enclusa
per forjar la vida.
A la fornal
el tremp de viure.
Temps amb
data de caducitat.
La lluna m’arriba
a les paraules,
es trempen de vida.
M’enlairo fins
el terrat de
les estrelles.
Des d’aquí
veig l’estel
del meu desig.
El poema només és
el cordó umbilical.
Tanco els ulls
i desperto al somni.
La lluna posa
el cap al meu coixí.
Lluna...
onatge, sant Jordi 2008
Gràcies Onatge. Uns mots molt bonics, és un bellissim regal.
El temps...
Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada