dimecres, 13 de febrer de 2008

LA VIDA ÉS UNA RODA


Cada vespre en arribar,
a la nostra casa,
sento que se’m fon,
una mica l’ànima.

Hi trobo pels recons,
espurnes de somnis,
carícies i petons,
perdudes en el temps.

Per això se’m fon l’ànima,
i tornen les llàgrimes,
hi ha tanta absència,
tanta solitud.

En la foscor et cerco,
sense trobar-te.
En el silenci escolto,
sense sentir-te.

A l’albada el sol
eixuga les llàgrimes
amaga les pors
i m’omple d’esperança.

I això és la vida,
una roda que gira,
i si avui tot és negre,
potser demà serà tot blanc.

8 comentaris:

Carme ha dit...

Preciós, Anna, com sempre. Tendre, trist però amb una llum d'esperança.

Anna ha dit...

Gràcies Carme, sempre em surten una mica o molt tristos... Jo ja ho intento, però se'm escapa.

Sé que la llum és allà, tant sols he d'anar acostant-mi, poc a poc.
Nanit

zel ha dit...

Poc a poc, ja t'hi acostes, la vida és un cercle, surt el sol i es pon...Petons i ànims!

Anna ha dit...

Gràcies Zel, com diuen, "xinu-xano"
Deixar fluir.... no? En fi, gràcies per els ànims.Petonets.

Carme ha dit...

He posat l'enllaç al meu blog, Anna.

Anna ha dit...

Gràcies Carme, jo ja t'hi havia posat en el meu. Nanit

Eli ha dit...

Bon dia Anna!
venia a devolverte la visita y me encuentro con un sitio de esos que son un bálsamo para el alma.
Te pondré entre mis favoritos, espero que no te importe, asi podré visitarte cada dia.
Un peto molt fort y força!!!!

Anna ha dit...

Eli, por supuesto que no me importa al contrario gracias. Petonets.