CERCANT

Cerquem la felicitat,
com si fos un tresor amagat,
passem un jorn darrera l'altre,
i sempre cercant . . . .

A cops ens assembla trobar-la,
però se’ns fa tant efímera,
que no tenim temps d'assaborir-la,
i seguim, cercant . . . .

A cops arribem a pensar que no existeix,
i així anem creixent.
I hi ha gent que arriba a envellir,
sense haver-la trobat mai.

Llavors ens agafa el neguit,
no volem acabar com ells,
amb aquest gran desencís,
sentint-nos estafats, decebuts.

Sense adonar-nos,
que tots aquets sentiments,
son els que ens tapen els ulls,
i no ens deixen trobar-la.

La felicitat existeix.
I tant que existeix...

La trobaràs obrint el teu cor als altres,
al mar que balla per tu antigues cançons,
al vent que t'acarona i et parla a cau d'orella,
en aquest cel tant blau, al sol que t'escalfa.

Al verd dels arbres, als mil colors de les flors,
a cada estel que resplendeix per tu cada nit,
a la pluja que humiteja la terra,
i a tantes olors que et transporten a llunyans indrets.

Als ulls de cada infant, que et mira sense por,
amb el cor ple de tendresa,
a la mà amiga que mai no et manca,
a tant i tants llocs . . . .

Si no la trobes, no és pas per ceguesa,
ni per que estigui molt amagada,
l'has de cercar dintre teu,
ella sempre ha estat allí esperant-te.