NO EM DEIXIS MAI SOLA

Asseguda a la proa del teu preciós vaixell,
acluco els ulls i somio . . . . penso en ell.

El vent acarona el meu rostre,
com si fos dolça caricia.
El sol escalfa el meu cos,
em besa, m'encisa.

Les onades juganeres, esclaten a la proa,
m'esquitxen, em sacsegen per dir-me,
que no estic perduda ni sola,
i em sacsegen per dir-me . . . .

Que ets tú qui hi ha darrera del sol que m'escalfa,
darrera del vent que acarona els meus cabells,
darrera les onades juganeres que desperten els meus sentits,
per dir-me que sense fatiga per lluny que siguis . . . .


Mai, mai no em deixaràs sola.