Nit de somnis,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.
Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.
Ets aquí, a tocar,
obro els braços,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.
Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.
Ets aquí, a tocar,
obro els braços,
i la teva abraçada
em traspassa la pell.
Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.
Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.
Negre nit,
tu ja no hi ets,
la pell i l'ànima però,
encara et senten.
Per un instant,
instant efimer,
he pogut gaudir,
de la teva presència.
Em creia desperta?
ho estava?
Has estat aqui?
....Nit de somnis.
Gràcies per venir a veure'm,
ni que sigui en somnis.
13 comentaris:
És preciós eh aquest escrit i la foto també! Merci pel teu comentari!
Precios escrit, el somnis també formen part de la nostre realitat.
Sense fer soroll, gràcies a tu també. Anem parlant.
Striper, si que és veritat, lo fort és que ha estat ben real, m'ha passat tres cops i és una sensació tant extranya... Ben bé he tingut la sensació de que ha estat aqui. Per una banda et sents super bé però la sensació de buit és inmediata. Així i tot ja m'agradaria que em passes molt sovint. Val la pena!
Gràcies.
Ah....tens un regalet en casa meva.
FELICES PASCUAS Y FELICITACIONES!!!
!Hola Anna!
Animo, no desesperes,pués la vida aunque a veces sea dura, también nos traen recuerdos estupendos para poder compartir con los demás.
besos,
luna
Gracias Rui Caetano. Un abrazo.
Luna gracias por tus palabras. Un beso
He llegit en diverses ocasions aquest poema. Sense deixa r comentaris. Però avui, em sap greu, que d esprés d'haver passat per aquí 5 o 6 vegades a llegir-lo, no sàpigues que he passat. L'Striper té raó: els somnis també formen part de la nostra realitat i tu construeixes d'una maenra o altra els teus somnis.
Carme, gràcies.
Aquest és un somni d'aquells que et sembla ben bé que estàs despert fins al instant en que et despertes. Tant sols m'ha passat quatre cops en aquets quasi tres anys, i és tant real que fa fredar.
Sempre em quedo amb el dubte de si realment ha estat una "visita" o és un simple somni, un joc de la ment.
Petonets.
Hola Anna a mi m'ha passat com diu la Carme, he passat i llegit aquest poema vàries vegades i no he dit res...
És veritat tots vivim i tenim necessitat de somnis, malgrat que el teu somni sigui fruit de la realitat, una mancança profunda. Són aquestes profunditats que ens fan volar o ens enfonsen al fons del mar. Escriure és com un aliment per l'ànima, per l'esperit.
Una abraçada.
onatge
Onatge,
Ja tens raó quan dius que escriure és com un aliment per l'ànima, per l'esperit.
Jo ho necessito. Gràcies per deixar unes paraules en el meu reconet.
Publica un comentari a l'entrada