Els teus ulls

Els meus ulls,

miren als teus ulls.

I mirant me'n adono

que ens mirem endins.

I sento basarda...

Se'm fa un nus a la gola,

perquè hi ha un pou

tant fondo, 

a la teva mirada...

Quanta tristesa,

quants "per quès"

i alhora quanta

resignació

traspua el teu rostre.

No puc esborrar,

tot el mal...

No puc guarir-te

no puc donar-te

el que vas somiar,

tampoc ho intento...

Però si tant sols,

per un instant,

tant sols un instant,

et puc tornar un xic

de dignitat,

tot aquest esforç,

haurà valgut la pena.

LA FORÇA MÉS PURA....

HI HA UN INDRET,

ON VAN A PARAR…

TOTS ELS SOMNIS TRENCATS,

TOTS ELS SOMRIURES PERDUTS,

TOTS ELS MOTS NO DITS,

TOT UN RIU DE LLAGRIMES VESADES…. 

ÉS UN INDRET BEN RESGUARDAT,

ON  LES ÀNIMES BALLEN,

PRECIOSES BALADES,

I S’ABRACEN I ENTRELLAÇEN,

LES UNES AMB ALTRES

FORMANT UN SOL ESSER

QUE DESLPLEGA LES SEVES ALES,

AMB UNA FORÇA DESCONEGUDA

PER NOSALTRES…. 

SI TANT SOLS PER UN INSTANT,

ETS CAPAÇ DE ROÇAR UNA SOLA

DE LES SEVES ALES,

SENTS TOT EL PODER

QUE EMANA…. LA SEVA FORÇA. 

I OMPLE CADA ESQUERDA,

CADA PETIT BUIT DEL TEU COR,

DE LA TEVA ÀNIMA,

DEL TEU ESSER….

 

NO PERDIS L’ESPERANÇA,

ESTIGUES ATENT…

EN QUALSEVOL MOMENT,

POT ESDEVENIR EL MIRACLE. 

I NO POTS NI IMAGINAR…

COM T’OMPLE!

DESPERTAR

 

OBRO ELS ULLS

I VEIG EL REFLEXE

DE LA VIDA

A LA FINESTRA.

 

MENTRE ENYORO

LA TEVA ABRAÇADA

ABSENT......

APRENDRE

LA VIDA A FORÇA DE COPS,

M’HA FET APRENDRE

 EL QUE ÉS IMPORTANT.

SON LES PETITES COSES,

L’AVUI, L’ARA, L’INSTANT.

L’AMOR, L’AMISTAT,

ELS SOMRIURES, ELS SOMNIS.

NO DEIXO D’APRENDRE,

NO PERDO EL SOMRIURE,

MALGRAT LES TRISTESES,

MALGRAT LES PÈRDUES….

EL MEU COR BATEGA,

I SENT, SENT QUE…

LA LLUNA ÉS PRECIOSA,

COM EL MAR, EL FOC, EL VENT.

I L’UNIC QUE QUEDA, ÉS L’AMOR.

L’AMOR, ÉS LA CONEXIÓ,

ÉS EL QUE ENS UNEIX ETERNAMENT

A TOT ALLÓ QUE HEM PERDUT,

A TOT ALLÓ QUE ENYOREM.

EL CAMÍ  ÉS, TAL COM NOSALTRES DECIDIM

QUE SIGUI, TRIST, ALEGRE, DUR, PLANER…

ÉS A LES NOSTRES MANS,  COM VIURE.

NO DEIXIS MAI D’APRENDRE,

NI DE PLORAR, NI DE SOMRIURE,

NI D’ESTIMAR…. MAI.

ESTIMA AMB TOTES LES TEVES FORCES,

I VIU PER SEMPRE,

AMB EL SOMRIURE ALS LLAVIS.

FA TANT DE FRED

Jeu boca terrosa,

 sembla mort,

la gent passa,

pel seu costat.

Uns se’l miren,

 altres no,

però tots

passen de llarg.

Respira?

No ho se.

Fa tant de fred.

 El mes segur,

 és que estigui torrat.

Però no se explicar

el perquè,

jo, soc incapaç

de passar de llarg.

M’ajupo,

el sacsejo...

No es mou,

 és viu,

 fa pudor.

Ha begut,

 molt, tant

 que ha perdut

tota noció,

del que és,

del que fa,

de la vida,

del temps,

del dolor…

Per fi arriba,

l’ajuda demanada.

Dos policies,

una ambulància,

amb dues persones més.

Quatre homes

experimentats.

L’aixequen

i poc a poc

entre els quatre,

l’acompanyen

al banc de la plaça.

Allà és on viu,

on menja,

 si pot.

On beu,

sempre.

On dorm,

on plora,

on ara tot sol,

el sento cridar,

el sento plorar.

I el crit,
traspassa
la meva pell
fins arribar 
a l’ànima,

I fa tant de fred.....

VIURE

Viure, i al viure aprendre,

aprendre que val  més estimar,

que no pas que  t’estimin. 

Que els entrebancs,

ens  fan més forts i més savis.

Que la vida és una renuncia,

constant i dolorosa,

però que tanmateix,

és això el que ens fa créixer.

Que cada pèrdua,

malgrat no ens ho sembli,

té un sentit, i un per què.

Que els anys passen

i el nostre rostre,

i el nostre cos, envelleixen. 

Però cada marca, cada taca,

cada arruga ens parla,

d’ instants, de sentiments,

d’un munt de vivències…  

Que esdevenen del que som,

I del que hem estat. 

M'estimo cadascuna d’aquestes

petjades  per tot el que representen.

I espero viure i aprendre

de cada instant, de cada cop,

sense perdre mai,

ni l’esperança,

ni el somriure.

M'estimo la vida.

MIRANT ENRRERA

Somrius,

i els ulls,

no poden.

Respires

sense sentir

l’aire.

Somies

sense dormir.

Dorms,

sense somiar.

I penses

que potser…

I creus,

que demà….

I sento,

tendresa

i tristesa.

EL MEU FAR

Com el nostre far,

que dalt del penya-segat,

resta quiet i silent, sempre fidel.

Així, il•lumines tu,

la foscor de les nits més negres.

 Fas que s’esvaeixi

tota penombra,

i amb ella fas fora,

totes les pors.

La teva llum,
guia els meus passos,

m’acompanya i alhora

escalfa el meu cor.
 Tu sempre seràs el meu far.



CONEXIÓ

Et miro, i sé

Em mires, i saps.

No ens calen els mots,

els silencis ens parlen.

És senzill viure al teu món

tens sempre la porta,

oberta de bat a bat.

Et necessito, i hi ets.

Em necessites, i hi soc.

Ens uneix l’amor, l’amistat,

de fa tants anys . . .

Que les nostres ànimes,

són a tocar.

UN SOMNI

Avui, he vist els teus ulls,

la teva boca

es retorçava

en una ganyota

que transmetia dolor.

En aquest moment,

he sentit que em flaquejaven

les forces, i m’he deixat caure.

I quan el meu cor era a punt

de trencar-se , has caigut,

si, tu has caigut sobre meu.

Però el teu cos no pesava,

era una sensació estranya,

i la meva boca,

era a tocar de la teva.

I jo et besava, mentre tu,

a cau d’orella,

hem deies;

Ho sento, amor,

Ho sento….

He obert els ulls,

i el somni s’ha esvaït…

Tu ja no hi eres, però

l’estranya dolçor

de la teva pell,

el so dels teus mots,

han estat dintre meu tot el dia.

Encara t’estimo tantíssim….



AMB MI, SEMPRE

El batec del cor

em recorda

a cada instant

que estic viva.

Recordo la llum

dels teus ulls,

i també la llum

del teu somriure.

Enyoro els teus llavis,

i les teves mans

Enyoro els teus mots

i les teves carícies.

I mentre t’enyoro

et sento dins meu,

amb tanta força

que se que ets aquí.

Amb mi, sempre.

PARLO AMB TU

Parlo amb tu,

el vent s’enduu

els meus mots.

I jo imagino

que tu m’escoltes.

Parlo amb tu

i l’ànima s’asserena

i el cor està en calma

doncs se que tu em sents.

Parlo amb tu,

cada minut, cada hora,

dia rere dia

d’ençà que vas patir.

I sento que em sents,

i sento que hi ets,

i sento que m’escoltes

i sento que em respons.

I no necessito res més,

tant sols saber,

tant sols sentir,

que se que el vent

et porta cada un dels meus mots.

RES MÉS NO QUEDA...

Existència que tant sols te sentit,

si tu ets en cada espurna de somni,

en cada esquitx d’onada,

en tot l’esplendor d’aquesta lluna

que em deixa sense ale.

Somio els teus ulls i els teus llavis,

escolto els teus infinits silencis,

la teva pell, en la meva pell

es fon en un meandre

que flueix sense trobar-se.

Ben endins sento que el foc

del desig i l’enyorança,

m’estreny l’ànima fins al límit.

La lluna amb tot els seu esplendor

m’abraça amb la generositat

dels que saben del cert

que res més no queda.

La India. Vídeo cooperación vicente ferrer

A un home profundament bo,
que tenia un somni
que sabia compartir
amb la misèria...

Amb tot el meu respecte
i tot el meu agraïment
per la gran tasca realitzada
i l’esperança que desprèn.

Que els àngels t’acompanyin,
en el teu nou viatge.

Fins a sempre Vicenç.

LA BARANA DELS TEUS DITS

El frec de la teva pell,

m’acarona, m’acotxa,
i poc a poc m’enlairo
entre gemecs i sospirs.

En la solitud de la cambra
recordo cada instant viscut
i em quedo sense ale
gronxant-me lentament
a la barana dels teus dits.

UNA FLOR

La teva essència

m’impregna l’ànima.

Els teus colors

em fan brillar els ulls.

La teva olor

m’alegra el cor.

Contemplo

la teva bellesa

immensa

i alhora efímera.

I en aquest instant

me’n adono

que la vida

és així d’efímera.

I és per això que

m’impregno

et miro

t’oloro....

Per tal de gaudir

al màxim

de tots aquets dons.

NÚVOLS GRISOS

Núvols grisos

que s’escapcen

que es trenquen

que es buiden.

Sense saber-ho

sense voler-ho

perden l’essència

tot el que tenen.

I ho fan en un gest

tant senzill

com generós

tant inconscient

com màgic.

Avui la terra és humida,

l’herba és ben molla,

i l’aire fa olor de net.

I jo m'asseuré

al marge del cami nostre

i ompliré l'ànima

amb aquest aire nou.