NITS DE SILENCIS

Silenci feixuc,

en l’estança buida,

tant sols se sent,

el batec del meu cor.

Un gest, un mot,

les hores no passen.

Un prec, un so,

unes fulles que cauen.

De sobte un soroll,

una porta que es tanca.

El cor encongit,

i una gran basarda.

Cap jorn és mesquí,

si tu omples la cambra.

Quan et sento amb mi,

tot torna a la calma.

Un bes, una flor,

una abraçada, un plor.

El teu esguard és sincer,

el teu somriure planer.

T’estimo i t’enyoro,

i se’m remou tot per dins.

Llavors dolçament,

m’acarones l’ànima.

JUNTS PER SEMPRE

Les meves mans

amb les teves mans,

els teus ulls

en els meus ulls.

L’albada il·lumina

tènuement la cambra,

on tants cops s’han fos

els nostres cossos nus.

Ara es fonen les nostres ànimes,

en una abraçada tendra

i alhora ferma,

que flueix com una onada

Els nostres cors

somriuen entre

silencis còmplices

i mots perduts.

I en aquesta complicitat

sorgeix la màgia,

que nodreix cada instant

de les nostres vides.

ÉS INJUST

Venarés, India Juny 2008

Voldria ser capaç
de ni que fos per un instant
donar-te tot allò que no tens.

Tant sols un instant,
un somni…
una il·lusió….

Per què sento que t’estic fallant?
Per què em sento tant buida?

Veure el teu dolor,
la teva fam,
el teu esguard,
i el teu somriure,
em produeix tanta tristor,
tanta ràbia….

La teva pobresa,
converteix la meva riquesa
en un malson que m’atrapa
i que em fa mal.

No em coneixes,
però voldria guarir-te,
voldria abraçar-te.

I dir-te que em sap greu,
que sento amb tota l’ànima,
que la teva circumstància
fruit de néixer on vares nàixer
se’m apareix cruelment,
com una immensa injustícia.

Se’m remou tot a dins meu,
i amb aquest mots voldria
que sabessis que t’estimo,
i que faré el que pugui
per ajudar-te.

POSTA DE SOL

El sol es pon,
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.

I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.

Com sempre...

Morint,
i tornant a néixer...

I no saps amor,
que donaria
per a que, ni que fos
un sol instant,
el meu cos,
pogués sentir el teu braç,
en aquesta abraçada... eterna.

AL PAIS DELS SOMNIS.......

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha un indret,
al pais dels somnis,
on els llits, tenen llencols,
que fan olor de flors.

Al mati, quan surt el sol,
els ocells canten boniques cancons,
i no xisclen com els corbs.

El cel es tant blau.....
i els nuvols, tant blancs....
El cel tant sols es gris,
els jorns que plou.

I despres de la pluja,
l'aire fa olor a net,
a herba i a terra humida.

El meu desitg,
es que cada vespre,
al tancar els ulls,
m'agafis la ma.

I aixis, ben juntes,
passem la nit,
al pais dels somnis.

LA TEVA MIRADA

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha una profunda tristor
en el pou de la teva mirada.

Et miro i et somric.
Tu alces les mans,
pidolant una abracada.

M'apropo, t'abraco,
i et beso el front.

T'agafo les mans,
i se't escapa una llagrima,
mentres em mostres
el teu somriure sense dents.

La teva pell,
es com un pergami.
Mentres t'acarono,
puc palpar tots els teus osssos.

Et torno a abracar,
i s'esvaeixen tots els meus dubtes,
les meves preguntes,
les meves tristors.

Et torno a somriure,
mentres t'agraeixo,
tot el que em dones,
sense saber-ho.

Kolkata, maig 2008

TRES ANYS

Se'm apareix,
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.

Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.

Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.

Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.

El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.