dissabte, 28 de març del 2009

LA TEVA LLUM



La llum del matí,

entra a la cambra

la son no ha arribat

en tota la nit.


Els pensaments

giravolten sense parar

entren i surten,

pugen i baixen.


Impossibles d’aturar.


L’enyor,

la nostàlgia,

petites coses

que em xuclen

endins…


És tot una roda,

que no puc aturar.


I em miro les mans

i sé que no estan buides.

Son plenes d’amor,

d’amistat, de pau.


D’instants entranyables,

i records inesborrables.

M’acompanyes sempre,

et sento amb mi a tothora.


I així és com trobo la força,

per seguir vivint.


Gràcies per tot,

pel que vares ser,

i el que no vares ser.


Pel que em vas donar,

i el que em vas negar.

Pel teu amor,

i la netedat del teu cor.


Gràcies per estar,

encara que no hi siguis.

Per donar-me la força,

per anar endavant.


Per l’escletxa de llum

que entra a la meva cambra,

la nostra cambra,

entra la teva llum.


La llum que em guia

cada jorn, pas a pas,

en aquest nou camí,

que camino cada dia.

divendres, 20 de març del 2009

ENDINS


Tanco els ulls,

sento la remor del mar,

el brogit del vent.


Intueixo la bellesa

que m’envolta

però em nego

a obrir el ulls.


Vull restar així,

en silenci,

tant sols escoltant,

sentint, desitjant.


Els dits s’entortolliguen,

el batec del cor s’accelera,

voldria ser capaç,

ni que fos tant sols un instant,

de poder transmetre’t

el que sento,

tot l’amor que m’aclapara,

que m’engoleix.


Quants cops vaig voler dir…

i no vaig dir.


Quants cops vaig voler fer…

i no vaig fer.


Si pogués tornar enrere…

Si poguessis venir..

Si tot fos… o no fos…


T’estimo, avui, ara i sempre.

dissabte, 24 de gener del 2009

NITS DE SILENCIS


Silenci feixuc,

en l’estança buida,

tant sols se sent,

el batec del meu cor.


Un gest, un mot,

les hores no passen.

Un prec, un so,

unes fulles que cauen.


De sobte un soroll,

una porta que es tanca.

El cor encongit,

i una gran basarda.


Cap jorn és mesquí,

si tu omples la cambra.

Quan et sento amb mi,

tot torna a la calma.


Un bes, una flor,

una abraçada, un plor.

El teu esguard és sincer,

el teu somriure planer.


T’estimo i t’enyoro,

i se’m remou tot per dins.

Llavors dolçament,

m’acarones l’ànima.



dilluns, 12 de gener del 2009

JUNTS PER SEMPRE


Les meves mans

amb les teves mans,

els teus ulls

en els meus ulls.


L’albada il·lumina

tènuement la cambra,

on tants cops s’han fos

els nostres cossos nus.


Ara es fonen les nostres ànimes,

en una abraçada tendra

i alhora ferma,

que flueix com una onada


Els nostres cors

somriuen entre

silencis còmplices

i mots perduts.


I en aquesta complicitat

sorgeix la màgia,

que nodreix cada instant

de les nostres vides.

divendres, 19 de desembre del 2008

ÉS INJUST

Venarés, India Juny 2008


Voldria ser capaç
de ni que fos per un instant
donar-te tot allò que no tens.

Tant sols un instant,
un somni…
una il·lusió….

Per què sento que t’estic fallant?
Per què em sento tant buida?

Veure el teu dolor,
la teva fam,
el teu esguard,
i el teu somriure,
em produeix tanta tristor,
tanta ràbia….

La teva pobresa,
converteix la meva riquesa
en un malson que m’atrapa
i que em fa mal.

No em coneixes,
però voldria guarir-te,
voldria abraçar-te.

I dir-te que em sap greu,
que sento amb tota l’ànima,
que la teva circumstància
fruit de néixer on vares nàixer
se’m apareix cruelment,
com una immensa injustícia.

Se’m remou tot a dins meu,
i amb aquest mots voldria
que sabessis que t’estimo,
i que faré el que pugui
per ajudar-te.

dimecres, 10 de setembre del 2008

POSTA DE SOL


El sol es pon,
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.

I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.


Com sempre...

Morint,
i tornant a néixer...

I no saps amor,
que donaria
per a que, ni que fos
un sol instant,
el meu cos,
pogués sentir el teu braç,
en aquesta abraçada... eterna.

divendres, 23 de maig del 2008

AL PAIS DELS SOMNIS.......

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha un indret,
al pais dels somnis,
on els llits, tenen llencols,
que fan olor de flors.

Al mati, quan surt el sol,
els ocells canten boniques cancons,
i no xisclen com els corbs.

El cel es tant blau.....
i els nuvols, tant blancs....
El cel tant sols es gris,
els jorns que plou.

I despres de la pluja,
l'aire fa olor a net,
a herba i a terra humida.

El meu desitg,
es que cada vespre,
al tancar els ulls,
m'agafis la ma.

I aixis, ben juntes,
passem la nit,
al pais dels somnis.