Avui, he vist els teus ulls,
la teva boca
es retorçava
en una ganyota
que transmetia dolor.
En aquest moment,
he sentit que em flaquejaven
les forces, i m’he deixat caure.
I quan el meu cor era a punt
de trencar-se , has caigut,
si, tu has caigut sobre meu.
Però el teu cos no pesava,
era una sensació estranya,
i la meva boca,
era a tocar de la teva.
I jo et besava, mentre tu,
a cau d’orella,
hem deies;
Ho sento, amor,
Ho sento….
He obert els ulls,
i el somni s’ha esvaït…
Tu ja no hi eres, però
l’estranya dolçor
de la teva pell,
el so dels teus mots,
han estat dintre meu tot el dia.
Encara t’estimo tantíssim….
1 comentari:
Sempre m'omple d'una tendresa immensa llegir-te, Anna.
Una abraçada, bonica!
Publica un comentari a l'entrada