TRES ANYS

Se'm apareix,
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.

Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.

Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.

Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.

El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.

NEIX UN NOU DIA

Obro els ulls, neix un nou dia,
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.

El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.

Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.

Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.

Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.

Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.

NIT DE SOMNIS

Nit de somnis,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.

Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.

Ets aquí, a tocar,
obro els braços,

i la teva abraçada

em traspassa la pell.

Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.

Negre nit,

tu ja no hi ets,

la pell i l'ànima però,

encara et senten.

Per un instant,

instant efimer,

he pogut gaudir,

de la teva presència.

Em creia desperta?

ho estava?

Has estat aqui?

....Nit de somnis.

Gràcies per venir a veure'm,

ni que sigui en somnis.

LA VIDA ÉS UNA RODA

Cada vespre en arribar,
a la nostra casa,
sento que se’m fon,
una mica l’ànima.

Hi trobo pels recons,
espurnes de somnis,
carícies i petons,
perdudes en el temps.

Per això se’m fon l’ànima,
i tornen les llàgrimes,
hi ha tanta absència,
tanta solitud.

En la foscor et cerco,
sense trobar-te.
En el silenci escolto,
sense sentir-te.

A l’albada el sol
eixuga les llàgrimes
amaga les pors
i m’omple d’esperança.

I això és la vida,
una roda que gira,
i si avui tot és negre,
potser demà serà tot blanc.

PETJADES

Segueixo les teves petjades,
aquelles que vares deixar,
a l’antiga platja,
dels nostres records.

Ressegueixo el rastre,
dels teus dolços sons,
i enfilo les notes,
de la nostre cançó.

I ben embolcallada
dins del teu jersei,
respiro el teu aire
impregnant-me’n la pell.

I tot i així... Com t’enyoro!

POTSER SÓN AQUETS DIES...

Semblava que havia passat full,
semblava que les coses s’anaven calmant
però de sobte em trobo totalment perduda.

Torno a mirar i mirar les teves fotos,
rellegeixo els teus escrits, les teves cartes
perdo els nervis, les paraules surten de la meva boca
sense poder controlar-les i fereixo als que més estimo.

Tinc la sensació de girar sense control,
l’abisme de la teva absència em supera de tal manera,
que tot és massa feixuc, hi ha massa solitud,
massa tristesa, massa enyorança.

Miro de pensar que son les dates
son elles les que m’estan jugant
una mala passada i que d’ací uns dies
tot serà diferent, més suportable,
tot tornarà a aquella normalitat entre cometes,
que fa que la vida es pugui suportar.

MOTS

Sons, mots.
Paraules i més paraules.

Paraules que et fan plorar,
paraules que et fan riure,
paraules que et donen, que et prenen,
paraules que a cops t’ajuden a viure.

Paraules que t’omplen,
paraules que et buiden.

La vida és plena de sons, de mots,
de paraules i més paraules.

I a cops et fan mal,
i a cops són la vida.
I a cops donaries el que fos,
per gaudir d’un silenci
suau, seré, infinit. . .

Però la vida són mots,
mots, sons i paraules,
les dites i les no dites.