POSTA DE SOL

El sol es pon,
i jo miro abstreta,
el seu reflex,
allà on les ones,
moren, i tornen a néixer.

I així tot somiant,
t’imagino aquí,
assegut al meu costat,
amb el teu braç
rodejant el meu cos.

Com sempre...

Morint,
i tornant a néixer...

I no saps amor,
que donaria
per a que, ni que fos
un sol instant,
el meu cos,
pogués sentir el teu braç,
en aquesta abraçada... eterna.

AL PAIS DELS SOMNIS.......

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha un indret,
al pais dels somnis,
on els llits, tenen llencols,
que fan olor de flors.

Al mati, quan surt el sol,
els ocells canten boniques cancons,
i no xisclen com els corbs.

El cel es tant blau.....
i els nuvols, tant blancs....
El cel tant sols es gris,
els jorns que plou.

I despres de la pluja,
l'aire fa olor a net,
a herba i a terra humida.

El meu desitg,
es que cada vespre,
al tancar els ulls,
m'agafis la ma.

I aixis, ben juntes,
passem la nit,
al pais dels somnis.

LA TEVA MIRADA

Kalighat, Calcuta. Juny 2008 Centre per a dones malaltes que les germanes recullen pels carrers.

Hi ha una profunda tristor
en el pou de la teva mirada.

Et miro i et somric.
Tu alces les mans,
pidolant una abracada.

M'apropo, t'abraco,
i et beso el front.

T'agafo les mans,
i se't escapa una llagrima,
mentres em mostres
el teu somriure sense dents.

La teva pell,
es com un pergami.
Mentres t'acarono,
puc palpar tots els teus osssos.

Et torno a abracar,
i s'esvaeixen tots els meus dubtes,
les meves preguntes,
les meves tristors.

Et torno a somriure,
mentres t'agraeixo,
tot el que em dones,
sense saber-ho.

Kolkata, maig 2008

TRES ANYS

Se'm apareix,
com una escletxa
de sol a l'albada,
el teu somriure.

Aixis t'imagino,
aixis vull recordar-te,
alegre i felic,
sense tristeses.

Alegre per sempre,
felic per sempre,
jove per sempre.

Amb la satisfaccio
omplint la teva mirada,
de saber del cert,
que has estimat
fins al limit.

El teu somriure
m'acompanya.
I el teu esguard felic,
m'acarona l'anima.

NEIX UN NOU DIA

Obro els ulls, neix un nou dia,
m’arrauleixo entre els llençols,
d’un llit massa gran encara,
i gaudeixo del silenci de la casa.

El cor em batega amb força,
et dic bon dia i em llevo,
estic contenta, ja saps per què,
miro la nostra foto i et somric.

Sé que m’acompanyaràs,
en aquest nou viatge,
sé que em donaràs la força,
el teu amor esdevindrà coratge.

Estic apunt d’acomplir un somni,
i me’n vaig amb la bossa plena,
del teu amor que és tant gran,
que dia a dia em renova l’ànima.

Alhora que et somric,
els ulls se’m omplen de llàgrimes,
és un acte reflex, inevitable,
ja no són amargues, ara són dolces.

Neix un nou dia i amb ell
reneix en mi la il·lusió,
et sento tant endins,
que amb tu és fàcil viure.

NIT DE SOMNIS

Nit de somnis,
arraulida entre els llençols,
d’un llit massa gran,
em crec desperta.

Sento la teva presència,
i el cor se’m accelera.
Enmig de la foscor,
et cerco i et retrobo.

Ets aquí, a tocar,
obro els braços,

i la teva abraçada

em traspassa la pell.

Una esgarrifança
em recorre tot el cos,
se’m eriça tot el pèl,
i obro els ulls.

Negre nit,

tu ja no hi ets,

la pell i l'ànima però,

encara et senten.

Per un instant,

instant efimer,

he pogut gaudir,

de la teva presència.

Em creia desperta?

ho estava?

Has estat aqui?

....Nit de somnis.

Gràcies per venir a veure'm,

ni que sigui en somnis.

LA VIDA ÉS UNA RODA

Cada vespre en arribar,
a la nostra casa,
sento que se’m fon,
una mica l’ànima.

Hi trobo pels recons,
espurnes de somnis,
carícies i petons,
perdudes en el temps.

Per això se’m fon l’ànima,
i tornen les llàgrimes,
hi ha tanta absència,
tanta solitud.

En la foscor et cerco,
sense trobar-te.
En el silenci escolto,
sense sentir-te.

A l’albada el sol
eixuga les llàgrimes
amaga les pors
i m’omple d’esperança.

I això és la vida,
una roda que gira,
i si avui tot és negre,
potser demà serà tot blanc.