dijous, 10 de febrer de 2005

NO DEMANO RES MÉS


No demano res més . . . .

Tant sols un somriure,
un somni, un no res.
Una manera de viure,
una esperança, un bes.
Un mot per sentir-me lliure,
una abraçada, un vers.

No demano res més . . . .

Que cada jorn a l'albada,
obris els ulls i ben despert,
sentis la meva abraçada,
dolça i tendra i que sorprès,
sentis que és la primera vegada,
que jo t'estimo, que et veig.

I així poder encisar-te,
amb cada dolç somriure.
i així poder estimar-te,
cada jorn de la meva vida.

No demano res més . . . .