Com el nostre far,
que dalt del penya-segat,resta quiet i silent, sempre fidel.
Així, il•lumines tu,
la foscor de les nits més negres.
Fas que s’esvaeixi
tota penombra,
i amb ella fas fora,
totes les pors.
La teva llum,
guia els meus passos,
m’acompanya i alhora
escalfa el meu cor.
Tu sempre seràs el meu far.
2 comentaris:
Amor en estat pur, preciós!
Si Zel. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada