dissabte, 7 de gener del 2012

VIURE


Viure, i al viure aprendre,
aprendre que val  més estimar,
que no pas que  t’estimin. 
Que els entrebancs,
ens  fan més forts i més savis.
Que la vida és una renuncia,

constant i dolorosa,
però que tanmateix,
és això el que ens fa créixer.
Que cada pèrdua,
malgrat no ens ho sembli,
té un sentit, i un per què.
Que els anys passen
i el nostre rostre,
i el nostre cos, envelleixen. 
Però cada marca, cada taca,
cada arruga ens parla,
d’ instants, de sentiments,
d’un munt de vivències…  
Que esdevenen del que som,
I del que hem estat. 
M'estimo cadascuna d’aquestes
petjades  per tot el que representen.

I espero viure i aprendre
de cada instant, de cada cop,
sense perdre mai,
ni l’esperança,
ni el somriure.

M'estimo la vida.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Anna, em quedo amb el final.

T'estimes la vida, malgrat tot.

Jo també m'estimo la vida.

Que tinguis molt bon any, Anna. Un abraçada.

Anna ha dit...

Gràcies Carme, un millor any per a tu preciosa!! Petonets!

El veí de dalt ha dit...

Manifest!

Anna ha dit...

Doncs si veí, manifestem-nos! Un petonet!