Tu eres l’home
amb qui jo desitjava envellir.
Coneixia cada recó del teu cos,
sabia el significat del més ínfim gest.
Jo de tu,
i tu de mi.
Omplíem les nostres vides,
de petits detalls,
de mirades còmplices,
no ens calien mots.
Als nostres cors eren plens
de tendresa, amor, comprensió.
Compartíem silencis,
somriures i plors.
Tu eres l’home de la meva vida.
Al marxar, has deixat un buit tan gran,
que a cops sento que el temps no passa,
com si la vida s’aturés.
Però el temps no s’atura,
la vida segueix,
el tic, tac, no para,
i el meu cor segueix bategant
encara que a cops no ho vulgui.
T’estimo i t’enyoro,
enyoro els teus ulls i les teves mans,
els teus llavis, el teu somriure,
les teves abraçades,
i els teus dolços “t’estimo”
¡Que donaria per un sol instant al teu costat!
amb qui jo desitjava envellir.
Coneixia cada recó del teu cos,
sabia el significat del més ínfim gest.
Jo de tu,
i tu de mi.
Omplíem les nostres vides,
de petits detalls,
de mirades còmplices,
no ens calien mots.
Als nostres cors eren plens
de tendresa, amor, comprensió.
Compartíem silencis,
somriures i plors.
Tu eres l’home de la meva vida.
Al marxar, has deixat un buit tan gran,
que a cops sento que el temps no passa,
com si la vida s’aturés.
Però el temps no s’atura,
la vida segueix,
el tic, tac, no para,
i el meu cor segueix bategant
encara que a cops no ho vulgui.
T’estimo i t’enyoro,
enyoro els teus ulls i les teves mans,
els teus llavis, el teu somriure,
les teves abraçades,
i els teus dolços “t’estimo”
¡Que donaria per un sol instant al teu costat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada