dimecres, 8 d’agost del 2007

ANIVERSARI




Avui és el teu aniversari,
haguessis fet 50 anys.

Ja dos dies enrere,
haurien començat les teves llistes,
llista de convidats,
que sempre s’acabava duplicant.
Llista de coses que havies de comprar,
dels plats que prepararies. . . . .

Però per tercer cop,
tot això no serà possible,
tu ja no hi ets.

Al mati ha plogut de valent
i jo he plorat amb tu, amargament.
La tristesa ha anat deixant pas
a aquella ràbia que creia oblidada.

Estic enrabiada.
I no paro de preguntar-me:
Per què tu no?
Per què ja mai més no hi haurà festa?
Per què tot aquest dolor?
Per què tu ja no hi ets?. . . .

No en trec res de tanta ràbia,
no en trec res de tanta pregunta,
si, ja ho sé, però és tant difícil.

Avui aniré a sopar amb els amics,
no en parlarem, ningú dirà res,
però tots, els que vinguin i els que no,
et tindrem en el pensament tota l’estona,
no ho dubtis, tots et felicitarem en un moment del dia.

T’estimo amor,
tant de bo pogués fer-te un petó
i felicitar-te i abraçar-te.
Tant de bo fossis aquí amb nosaltres.
De tota manera, rep el meu amor
avui i per sempre.