La teva essència
m’impregna l’ànima.
Els teus colors
em fan brillar els ulls.
La teva olor
m’alegra el cor.
Contemplo
la teva bellesa
immensa
i alhora efímera.
I en aquest instant
me’n adono
que la vida
és així d’efímera.
I és per això que
m’impregno
et miro
t’oloro....
Per tal de gaudir
al màxim
de tots aquets dons.
3 comentaris:
És un jascint, oi? Una bonica flor i un preciós poema molt ben lligat amb ella.
Bona nit, maca.
Si carme, és un jascint. Gràcies, bon diumenge i un petonet.
Tens molta raó, la vida, com la flor és molt maca i efímera, per això cal impregnar-se de cada instant...
Publica un comentari a l'entrada